En algun moment es trencarà la dinàmica, però en els últims temps tots els llançaments de llibres que he fet responen a propostes editorials que no podia rebutjar. La de Joan Carles Girbés, poc abans de marxar a un altre destí editorial, fou la de fer una antologia sobre Joan Fuster. A pocs mesos del vint-i-cinc aniversari de la mort del mestre suecà, semblava una idea engrescadora i necessària: aquesta commemoració havia d’aprofitar-se per rellançar i reivindicar la figura de l’intel•lectual. I participar d’això em semblava un privilegi. I un atreviment, dit siga de pas.
Hi havia més “perquès” que ara explicarem, però allò fonamental era establir el “què” i el “com”. Si has de fer un llibre, de creació o d’assaig, més val que aportes alguna cosa novedosa. Jo no sóc un expert en Joan Fuster. Coneixia la seua obra, amb una certa profunditat, i controlava algunes claus. Però la intenció de Sembra no era fer un llibre erudit, sinó de divulgació. Tot i que tampoc no sabíem exactament com enfocar el treball: d’antologies fusterianes hi havia unes quantes, amb enfocaments diversos.
En algun moment, tanmateix, durant les converses amb Girbés i amb Borja Català, se’ns va ocórrer un concepte agosarat, fragmentari: extraure’n de l’obra fusteriana textos breus amb una especial potència literària o de significació. Posar l’accent en el meravellós escriptor, punyent, precís i lúcid, que era Joan Fuster. Aquell concepte ens permetia pouar d’ací i d’allà, ser sintètics, aconseguir un llibre breu però concentrat que creuara diverses èpoques i temàtiques. Una antologia d’antologies. Com diem en el títol del pròleg, un “Fuster llegidor, portàtil, per a ociosos”. No cal dir que, abans de posar-nos en matèria, el títol de l’antologia, parafrasejant un dels llibres més reeixits de Fuster, ja havia guanyat la pluja d’idees.
Tenir clar el concepte féu més fàcil el treball, però el procés fou igualment laboriós. Descartada, per raons òbvies, la via erudita, vaig recórrer a la meua experiència periodística, a la recerca durant anys de les frases precises, dels conceptes aclaridors, dels fragments que concentren sentit. En alguns casos, textos ben coneguts que no volíem deixar passar. En uns altres, troballes gojoses que volíem compartir amb els lectors.
Sobre aquesta base, l’estructura i les parts del llibre s’anaren configurant d’una manera natural, orgànica. Amb una configuració que reprodueix a la inversa l’estructura clàssica d’un diari o una revista: comencem amb els textos culturals i acabem amb els eminentment polítics, sense els quals no s’entendria la seua figura, el llegat sobre el qual hem pogut construir el nostre teixit cívic.
Per sobre de tot, però, volíem que es visualitzara la volada de Fuster com a escriptor i pensador. Acabar amb el ridícul estigma que envolta la seua figura, demostrar que no cal compartir totalment o parcial les seues idees polítiques per apreciar el seu valor literari i intel•lectual. De la mateixa manera que no cal compartir la cosmovisió que tenia Josep Pla per apreciar la seua brutal vàlua com a escriptor. Fuster, per cert, fou un dels grans defensors de Pla, malgrat la distància ideològica que els separava.
Aquest fou el plantejament, que podeu ampliar en la introducció de Fuster per a ociosos. Amb els textos ja seleccionats, Borja Català i Xavi Sarrià donaren forma definitiva al llibre amb el suport del magnífic disseny de Setanta i les precioses il•lustracions interiors i l’espectacular coberta d’Aitana Carrasco. Un goig indescriptible per a l’antologador. Ara, si voleu, podeu fer-lo vostre: benvinguts a un món que mereix descobrir-se.
Els comentaris estan tancats.