“Què fem amb açò? I amb açò altre”. El vidre és el vidre, però què passa amb els taps? Ni cartró, ni vidre, ni orgànic: tenim que fer col•lecció o portar-los a l’ecoparc? “Les borses del pa del súper porten paper i plàstic”, digué un dia el fill gran. “Separem, no?”, contestà Maties. “Les caixes que tenen plàstic, també?”. “Supose”. “I els bricks de llet són cartró o plàstic?”. “Jo què sé: en internet no hi ha res que ho explique?”. Un dia Maria decidí que era hora de tirar els temaris de les oposicions que mai aprovaria. Fulls de paper, cobertes de plàstic i cuc de fil d’aram. “Al paper de l’ecoparc, no? “Sí, però crec que els has de desmuntar, un per un”. “És broma? Perquè si hi una pila com la piràmide de Keops!”.
Els joguets vells de la menuda eren figues d’un altre paner. Un bon munt de plàstic, piles, components electrònics, cables i cartró. “Ara em diràs que cal desmuntar-los també, no?”. “Dona, no sé. Portem-los a l’ecoparc i a veure què en diuen. Hi haurà un contenidor de joguets, no?”. “No ho tinc clar”. Sort que el tema de les medicines i les piles gastades està millor resolt. “Sí, però recordeu que l’oli usat també s’ha de guardar”, intervingué Maria. “I no oblideu que les tovalles de bebè usades no van al vàter”. “Però van al contenidor de paper o a l’orgànic? Perquè, ja sabeu: algunes fan una pudor…”.
Les llandes i plàstics amb menjar eren un altre problema, sobretot iogurts i lactis. En uns dies, les olors eren molt fortes. “Tanqueu-los en una bossa, mentre ho portem tot al contenidor gran”, sentencià Maties. Un dia el va guanyar la peresa i llançà unes safates de carn al poal orgànic. Directament. Ho va viure com una xicoteta derrota. “Si és que està tot molt mal muntat”, es va autojustificar. Però també pensar en muntanyes immenses de plàstics, en serralades d’electrodomèstics i andròmines, en mars d’olis… Aquella nit, Maties no va poder dormir: al planeta no el salvarà ni Déu.
Publicat al diari Levante-EMV, 10-11-2018)
Els comentaris estan tancats.