TADEUS CALINCA: UNA DE ROMANS

Sé per experiència pròpia com és d’important que les activitats creatives que fem alguna gent siguen valorades a casa. Per això volia dedicar aquest espai a fer-los un suggeriment i a posar en valor la trajectòria d’un escriptor. Tadeus Calinca (nascut a Xàtiva Jesús Sanchis Calabuig, l’any 1968) és un dels personatges més singulars del nostre reduït entorn cultural.

En la dècada del 1990 es va donar a conèixer com a dramaturg, amb obres com El Gran Paulo o Phöebon. I la publicació el 2004 de l’obra El genet blau, en un volum col·lectiu editat per Tres i Quatre, despertà l’interès del món teatral valencià. No fa massa, de fet, aquesta obra fou rescatada i representada pel dramaturg i director Xavier Puchades.

Amb tot, el tarannà crític i autocrític de Calinca, el rebuig a pagar el peatge de les capelletes i la vida social-teatral, i el fet de no publicar amb regularitat, l’han mantingut fora dels circuits, malgrat tenir valedors tan significatius com el desaparegut Josep Lluís Sirera.

La recuperació d’El genet blau potser feia pensar en un nou començament teatral. Lluny d’això, Calinca ha sorprès amb un debut en la novel·la que conté una història ambientada a l’imperi romà l’any 276 d.C., Monte Alma (Alupa Editorial, 2016). Una sorpresa relativa. En cercles pròxims, se sabia que el dramaturg preparava aquesta història. I, a més d’això, al seu blog, “Petits escrits”, sovintejaven els articles sobre història i patrimoni de l’antiga Roma.

Comptat i debatut, Monte Alma no és l’ocurrència d’un escriptor de comarques que decideix fer una novel·la d’un gènere més o menys revitalitzat per l’èxit de Santiago Posteguillo. La novel·la de Calinca és documentalment molt rica, creua amb habilitat situacions i personatges històrics amb la ficció i articula amb sentit de la narració un relat contat en present, la qual cosa li atorga immediatesa a la narració. La prosa de l’autor és funcional, llegidora, té sentit del ritme. Monte Alma no conté l’estil identificable de les seues obres teatrals, encara l’ha de trobar pel que fa la narrativa, però el fort de la proposta, a més d’un relat versemblant i d’un final ajustat a la lògica del relat, és haver aconseguit un grapat de personatges interessants i suggeridors. Un llibre ben interessant d’un autèntic esperit lliure. Apunten-la com a lectura. No se’n penediran.

Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV (24-12-2016)