Ja estem morts, amor, Xavier Aliaga fa precisament això, en un exercici, intel·ligent i empàtic fins a un punt desconegut, de ficció i de ficció dins la pròpia ficció, en una història de possibles tan humana i real com la vida mateixa, i on apareix en tota la seva bellesa i cruesa la vida familiar.

Una història al final de la qual ens quedarem amb la boca oberta, pel mestratge i intel·ligència a l’hora d’entendre la vida i la seva absència.

Empatia i sensibilitat al servei de l’escriptura.
Enorme.