Es tracta d’una novel·la que no sembla novel·la, ja que incorpora el voltant de l’autor i els avatars de l’escriptura d’una manera directa i plana, com ho faria un bon periodista en un reportatge. La prosa d’Aliaga és amena, amb frases curtes amerades d’oralitat. I fa servir una disposició digressiva que el porta a explicar qualsevol vivència del present o del passat amb gràcia i enfilant-la cap a la reflexió.