El meu nom no és Irina, un encàrrec, segons reconeix l’autor en les dedicatòries inicials del llibre, suposa un pas endavant en l’obra de Xavier Aliaga car és la primera obra per a públic no exclusivament adult. I val a dir que no es nota que és la primera: simplement és una novel·la més. Hi ha qui diu que el lector adolescent necessita “llibres pont”, això és, obres potser no anòniques però sí carregades d’allò que cal per a “passar” a unes altres: per seguir pujant esglaons dins la literatura. Qui sap si, esperonats per les explícites referències a Ana Karenina dins El meu nom no és Irina, alguns d’aquests adolescents faran el salt a l’obra amb majúscules de Tolstoi, així com a d’altres, és clar.