“Dos metres quadrats de sang jove” empra diferents veus narratives. Aquesta aproximació enriqueix molt la novel·la perquè proporciona al lector diferents punts de vista i maneres de veure l’acció. Una d’aquestes veus, els posts d’un bloc que el periodista assassinat ha programat perquè vagin apareixent, resulta molt reveladora i s’insereix molt adequadament en la globalitat de la trama. El joc que Aliaga desenvolupa entre aquestes dues línies narratives és intel·ligent i demostra la cura amb què ha plantejat la narració.