Crec que és una molt bona lectura per ser llegida a l’Institut. Primer perquè obre un ventall de possibilitats de conversa (les referències a Anna Karènina segur que ens porten a pensar en l’elegància de l’eriçó) i d’accions d’escriptura i segon, perquè segur que s’ho passaran bé llegint (i al final, és del que es tracta).
El llibre, escrit en primera persona, es llegeix amb interès perquè els personatges són reconeixibles, l’autor es val d’un vocabulari fluid i sembla com si t’estigués explicant una aventi de viva veu.