Vacunat

Un missatge de mòbil funcionarial, esquemàtic. Fred. Però podria ser el sms de la nostra vida. Ja toca. I llavors, per una vegada, t’alegres d’haver superat el mig segle d’existència. Pandèmia passada. Sense una PCR ni un estudi seriològic. Sort, supose.

És dijous de vesprada. Al Pavelló Francisco Ballester no hi ha cues ni aglomeracions. Vaig amb temps. M’espere. Però un policia local em convida a passar tot i no ser la meua hora. En el segon control una sanitària em pregunta si he passat la Covid-19. Dubte. Supose que no, responc. He pres precaucions tots aquests mesos. Tinc una edat, he de controlar-me la tensió (d’això se n’ocupen papà pilates i mamà bicicleta) i el meu cos guarda els records d’èpoques de mals hàbits i dels estralls de l’estrés. Però també m’hi he exposat més del compte en alguns moments. Com tothom.

Supose que no, conteste. Perquè aquell estrany episodi de febrícula que no venia a tomb no saps si és un símptoma de. No he tingut ni un mal constipat. I ja no m’imagine entrant sense mascareta en un vagó de tren a l’hivern, amb deu o vint persones, tu també, evacuant mocs, esternudant i llançant partícules a l’aire. A la família no heu tingut cap simptomàtic. Doncs serà que no.

La vacunació és ràpida i indolora i el procés ordenat. La sala d’espera on els vacunats i vacunades esperen uns minuts per si hi ha reacció esdevé un estranya trobada de quintos. La gent, malgrat la mascareta i el temps que fa que no es veu, es va reconeixent. Tinc alguns coneguts. Darrere de mi hi ha l’arquitecte i docent Santi Tormo, que em posa al dia d’excavacions interessants. Una alegria, perquè fa anys que no xarrem. L’ambient de retrobada és agradós. Hi ha un xicot que no em reconeix però amb qui vaig jugar al futbol fa mil anys. Ens hem fet grans. I fa la sensació que la vida ha passat ràpida com una revolada.

Però estem vius i mig vacunats. Tinc una sensació agredolça, per la gent que ha faltat aquests mesos. Pel virus i pel que no és el virus. Aquell mateix matí m’assabente d’una mort molt dolorosa, d’una persona meravellosa, encara jove. La vida i la mort no donen treva. I llavors entenc la pulsió hedonista d’aquesta mesos que t’havia semblat tan banal, tan fora de lloc. Quins temps tan estranys.

 

Publicat al diari Levante-EMV, 06-06-2021)