CANÇONS DESAFINADES (VOL 3)

En aquesta segona entrega de les referències musicals incloses a Vides desafinades, els referents més clàssics o convencionals d’un dels personatges ens permetrà fer un recorregut més familiar i proper a la majoria dels lectors, almenys en les primeres cançons. Una selecció ben eclèctica, hui. La música com un plaer obert, sense compartiments estancs ni manies. Així hauria de ser. També hi ha una referència a The Beatles, però no sóc capaç d’escollir una cançó concreta.

1. Ne me quitte pas. Jacques Brel. Una de les cançons de desamor més grans i colpidores de la història. El nostre personatge podia tenir Brassens o qualsevol altre entre les preferències. Però actua també l’influx de l’autor. Havia de ser Brel, el poderós senyor que apareix a la fotografia d’allà dalt. I la cançó, tot i que no se cita, aquesta.

2. Que tinguem sort. Lluís Llach. A Llach se’l cita, en un lloc una mica estúpid dels personatges de referències encreuades i suposadament incompatibles, però tampoc hi ha una referència concreta a una cançó. Supose que aquesta és molt adient ara mateix.

3. Like a rolling stone. Bob Dylan. Bé, aquell senyor havia d’estar. I posats a escollir, una de les millors cançons de la música popular de tots els temps. Sense cap tipus de discussió. O sí, vés a saber.

4. Bros. Panda Bear. El criteri cronològic, seguint la novel·la, ens du a un canvi radical. Una cançó que sí se cita, d’un àlbum en solitari d’un membre d’Animal Collective, Person Pitch (2007). ¿Una elecció estratègica, per donar aparença de modernitat? No. Adore aquell disc. Tanqueu els ulls. I deixeu-vos portar. Sols dura dotze minuts.

5. Step on. Happy Mondays. D’aquesta gent se cita el seu àlbum emblemàtic, en un moment on un personatge vol fer bon ambient en una llar desballestada pel dolor. De nou, la música com a gestor dels estats d’ànim. Balleu, maleïts.

6. Par l’ouest. Dominique A. Una elecció molt personal, supose. Part de la seua preciosa lletra obri la segona part. I la seua melodia, d’aparent senzillesa, ens transporta a un lloc millor. Una meravella tan breu que tornaràs a reproduir. Escolte i li torne a fer l’ona mexicana.

7. Zero / Today. Smashing Pumpkies. Ací em permetreu un doblet. La cançó citada al llibre és Zero. La vaig introduir després que Julio Ruiz explicara el contingut de la lletra a un programa de Radio 3 que parlava de la solitud. Em va arrapar les carns. Però Today és una cançó que m’agrada tant que també volia compartir-la. Doncs això.