Una de les grans perversitats del capitalisme, tal i com està muntat i concebut el sistema, és fer-nos ensopegar una i mil vegades amb la mateixa pedra. Pedres de colors i formes diferents. El concepte, tanmateix, és sempre el mateix.

Seguir llegint

Com en tantes altres coses, la pandèmia està suposant un llarg parèntesi en debats que són inajornables. La manera de fer habitables els centres històrics de les ciutats, sense convertir-los en parcs temàtics descontrolats, turístics i d’oci, és tal vegada un dels més importants, juntament amb uns altres que tenen a veure com la sostenibilitat, els espais rurals buidats o el canvi de model econòmic. Tot està interrelacionat: estem parlant de les ciutats i pobles del futur. I de com i de què viuran els seus habitants.

En una ciutat com Xàtiva, aquest debat és fonamental, però fins ara el que hem vist ha estat actuacions aïllades, algunes ben enfocades, moltes altres no. L’exposició pública del pla especial de protecció del centre històric hauria de ser un punt d’inflexió, el teixit civil hauria de prendre’s molt seriosament aquesta qüestió, fer una reflexió profunda i plantejar les al·legacions i modificacions que siga pertinent.

Amb una mirada oberta, sent conscients que no hi ha fórmules màgiques, que pràcticament totes les ciutats mitjanes i grans s’enfronten a problemes semblants.

Xàtiva, en tot cas, té particularitats molt marcades. El seu centre històric és molt extens, però el nucli central, el més acostat al rovell patrimonial, porta anys centrifugant població. Per a una parella jove, comprar un immoble i restaurar-lo és una complicació econòmica i vital gairebé inviable. I el parc de lloguer és insignificant, perquè abans cal fer també inversions. Als propietaris, que solen heretar i no viuen allí, no els ve a compte. El que fan és demanar preus alts de venda amb l’esperança de vendre un dia que quasi mai no arriba. No és estrany que alguns edificis acaben caient.

Hi ha al mateix temps la contradicció de l’oci, que dona vida el centre històric però sols per als hostalers i per a la gent que viu fora. Un oci, a més, que ha eixamplat horaris amb el fenomen del tardeo. Però oferta hostalera en el centre, en una ciutat que aspira a ser visitada, és fonamental. Lliurar-la de tràfic rodat, també. Tampoc no és una broma evitar la gentrificació.

Aquests són els nusos que hem de desfer. Sent molt important, la polèmica sobre el Teresa Coloma i el nou centre de salut és una derivada, resolta a salt de mata, d’unes incògnites de més abast.

Fotografia: Prats i Camps

Publicat al diari Levante-EMV, 10-04-2021)

Vaig conèixer Paco Cerdà (Genovés, 1985), fa ja uns quants anys, quan era un jove periodista que trencava la mà en la delegació comarcal de Levante-EMV. De seguida vaig pensar que aquell xicot arribaria lluny. A hores d’ara, encara no se sap quin és el seu sostre.

Seguir llegint

Aquest dilluns comença una nova desescalada. O, si ho preferiu, començaran a relaxar-se les restriccions amb motius de la pandèmia per coronavirus. És una bona notícia. Tothom necessitem un respir. La gent necessita treballar. I és possible fer un nou intent perquè les xifres d’incidència s’han reduït significativament. Està bé, sí. Però també es posa en marxa una (nova) bomba de rellotgeria.

Seguir llegint