De segur que estic oblidant noms xativins, però també vull recordar Camacho, el gran capità, Javi Iborra, fill de l’històric jugador, o Huerta, de Lloc Nou, físicament una bèstia. No sé si arribà a jugar en Tercera o anà després de la Segona B a Extremadura. El trobe a faltar perquè va ser company d’EGB i no l’he tornat a veure. Amb alguns jugadors esmentats abans havia coincidit (és un dir: els veia jugar des de la banqueta) en el Claret, un equip cadet majestuós que va ser la base del juvenil de l’Olímpic i del qual també formaren part José Luis, el “Negre”, Gabriel, Pepe “el Roig”, el talentós Rafa Gimeno o el malaurat Alfredo, un central esplèndid que es va deixar la vida en un accident de trànsit. Una mort prematura que ens va marcar a tots. És una forma trista d’acabar, cert, però a ell volia dedicar-li aquestes línies de desordenat recordatori.
Addenda: Com que els blogs són dinàmics, aprofite per refer algun oblit de jugadors locals. Que sàpiga, de moment, el central Quique. I també recupere dos jugadors del juvenil amb els quals no vaig coincidir en el Claret però tinc una relació molt estreta: Javi Sala, amic de l’ànima, des de fa quasi trenta anys, que quan jugava contra mi es canviava de banda per donar-me pel sac, i Vicent Vila, company de col·legi, del camp polsegós del nostre barri i, actualment, de neguits i preocupacions. Segurament, l’únic de tots els citats que segueix aquest blog. Però tirant del fil (amb l’ajut dels lectors) també ens apareixeria el nostre amic poeta i actor Elies Barberà, gran porter en la seua joventut, que també em consta que es deixa caure per ací.
En la foto, jugadors com Vasconcellos, José Enrique, Sarrión o Spiri)
(Publicat en l’edició comarcal de Levante-EMV, 18-06-2011)
8 Comentaris
Merda de futbol! Ui, perdó, no volia dir "futbol", se m'ha escapat!
🙂
😛
Amb els últims esmentats també estava el millor porter en l'ombra. El Prêt-à-porter o poeta porter.
Ieepaaaaaaaaaaaa, quin oblit!! El gran Elies Barberà!! Salvant les distàncies siderals (en favor de Barberà) una trajectòria semblant a la de Julio Iglesias. L'acabe d'incorporar al post, Míster Làtigo, gràcies per l'aportació!!
I posats a fer aportacions, he de dir-te que també va jugar a l'Olímpic —en una època nterior a la nostra quinta— Voro Verger, oriünd de la Llosa de Ranes, economista i director general de la Conselleria d'Administració Pública durant l'etapa socialista. Voro Verger jugaria després en primera divisió al Sabadell.
La tria temporal és conscient, quan he estat vinculat al club d'una manera o una altra. Per això ha quedat fora gent com Voro o el pare d'Héctor i Javi Sala. O Miralles, entre d'altres. Eixa entrada podries fer-la tu.
Molt bona entrada, Sr Aliaga, i molt oportuna tenint en compte els bons temps pels quals travessa l'Olímpic a hores d'ara. Està bé de tant en tant recordar que el futbol és molt més que els Mourinhos i Ronaldos amb què ens borbandegen contínuament els mitjans de comnicació; hi ha futbol de base, i futbol de cada poble i ciutat.
La foto que decora l'entrada és una època, els anys huitanta, en què el futbol local encara tenia un pes que en l'actualitat, a causa de la globalització i altres coses modernes, ha perdut en gran mesura. En la foto reconec alguns rostres coneguts d'aquella època de l'Olímpic, com Sarrión, José Enrique, Juan Navarro i un uruguaià sumament peculiar i amb moments genials anomenat Vasconcellos.
Visca l'Olímpic!
La foto es de 1985, del partit de l'ascens a 3ª Divisió de la 1ª temporada com a President d'Alfonso Rus i amb Rielo d'entrenador.
D'esquerra a dreta hi son: Sarrión, Espiri, José Enrique, Sala, Jordán i Vigarto en peu. Baix; Carlitos, Navarro, Vasconcellos, García Granero i Vila.
El uruguaià Vasconcellos era absolutament espectacular.
De res.
Gràcies, Tadeus i Anònim per completar la informació. Vasconcellos era, veritablement, espectacular.
Aclarir que la foto està extreta de la web de l'Olímpic però la informació que conté és de tot el planter, no de la foto en concret. Tot i que tenia quasi totes les referències, tenia algun dubte, així que ho he deixat córrer. Gràcies, de nou.