Aquest cap de setmana, concretament demà diumenge, dia 22, a Antella, un xicotet experiment: dintre de la Trobada d’Escoles en Valencià de la Ribera, on hi haurà un espai per presentar diferents llibres, entre ells Vides desafinades. Les presentacions començaran a partir de les 11,30 hores, com a part de la programació de la Trobada. Hi haurà llibres, si els voleu adquirir, i signatures. Una excel·lent inciativa en la que estarem acompanyats d’Anna Moner (Les mans de la deixebla, Bromera, 2011) i Vicent Flor (Noves glòries a Espanya, Afers, 2011).

Per sort, la novel·la està entrant en una fase més interessant i enriquidora que la de les presentacions, on has d’explicar el llibre a gent que no l’ha llegit. Ahir encetàrem les trobades amb lectors, concretament amb els estudiants de batxillerat de Gandia que han llegit el llibre. Dues alumnes, Almudena i Aitana (en la foto: a més de guapes, bones estudiants), s’encarregaren de presentar-me i de recórrer la meua trajectòria literària i professional a través d’una intel·ligent presentació amb imatges, textos i vídeos. Molt treballada.

Trobada-dEscoles-2012Vaig fer una breu exposició i passàrem al torn de preguntes. La primera es va fer esperar, però, trencat el gel, els assistents acabaren per fondre’l, amb desenes de preguntes, moltes molt ben enfocades. Algunes, fins i tot, posant-me en diferents compromisos que vaig sortejar com vaig poder. La presència del sexe o les drogues, el controvertit final (una qüestió que no explicarem ací, lògicament), la construcció dels personatges i de la història, el paper de la música, les raons de la introducció de diversos fils secundaris, el títol original (alguns havien estat presents a l’acte de lliurament del Joanot Martorell i sabien la història).

No mancaren, fins i tot, apunts crítics (ja sabeu que els adolescents no es tallen), com ara qüestionar una possible llicència literària del final, o el preu del llibre, la qual cosa va donar lloc a debat, i preguntes difícils de respondre. En general, em va semblar que, malgrat estar lluny encara dels neguits generacionals i estètics dels personatges de la novel·la, l’havien descodificada amb eficiència. I segons em contaven els professors, els havia arribat. Una experiència molt bona per a mi. Des d’ací, el meu profund agraïment a les presentadores, als alumnes i als professors, Josep Cortell, que va fer d’amfitrió, i la resta de docents. Si no passa res, hi haurà continuïtat al Grau de Gandia.

Els comentaris estan tancats.