Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Aquest hivern l’estem passant colpits per l’angoixa dels amics, veïns i coneguts que tenen familiars en les UCI dels hospitals. Perquè la malaltia cada vegada ens toca més a prop. Alguns aconsegueixen sobreviure. Uns altres, no. Persones tampoc massa grans, vorejant la cinquantena. L’edat que tinc i que tenen les persones amb les quals vaig estudiar i vaig veure les albades després d’una nit de sarau.

Els puc assegurar que escriure un article mai no és fàcil. Però faig el possible per trobar sempre un fil que pague la pena. En aquesta ocasió, m’enfronte a la pantalla sense esma. Molt tocat moralment.

La memòria individual és curta, convé exercitar-la. Però també la col·lectiva. Fa uns dies, Emili Payà, programador del Centre Octubre de Cultura Contemporània, una font inesgotable de coneixements diversos, em va passar un fragment del llibre de Ramir Reig i Josep Picó, Feixistes, rojos i capellans, publicat per Moll el 1978 i reeditat el 2004 per la Universitat de València. “Mira, açò t’agradarà perquè conté una anècdota sucosa sobre Xàtiva”.

Si alguns dels lectors segueixen una mica el que faig, sabran que des de fa uns mesos el mitjà per al qual treballe, la revista El Temps, em té gojosament ocupat en una sèrie sobre «turisme de proximitat». Un negociat que no sol ser el meu però gràcies al qual estic recorrent paratges naturals de tot el territori valencià, de nord a sud, molts dels quals no havia visitat.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -