Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Ja estem morts, amor
    Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Literatura

NOMÉS VOLIA QUE HO SABERES (CAPÍTOLS XVI I XVII)

XVI

Amb Irene no haguera estat diferent, perquè no hi havia enamorament. No com ho entenen la immensa majoria d’infeliços. En l’única visita que li vaig fer a la nit, quan els teus fills ja dormien, Irene semblava esgotada, a punt d’esclatar, com si la pressió sostinguda en el temps haguera de detonar. El seu esguard havia perdut la naturalitat fingida per tornar-se afligit, o tibant, o tot alhora. Havíem sabut que, mesos enrere, t’havien convidat a un parany, a les rodalies de Borriana. No constava entre les teues aficions. Volia saber si ella havia estat allí, o si coneixia algú dels que va anar. M’escoltà amb atenció, però respongué que no se’n recordava, que no sabia res. Un parell de llàgrimes lliscaren per les seues galtes i els llavis molsuts i tendres començaren a tremolar. No podia més, va dir. Em vaig apropar. I es llançà amb suavitat al meu pit, sanglotant, suplicant que es resolguera tot, que per favor s’acabara aquella tortura. Li vaig contestar que estava fent el possible, que feia setmanes que no em dedicava a una altra cosa. Que amb tot el seguit d’hores de la vida que fèiem junts era ridícul que em tractara de vostè. Somrigué. Potser necessites descansar, li vaig dir, tinc una casa en Moraira, allí ens podríem perdre un cap de setmana, si vols. Em va sorprendre la meua pròpia gosadia, però la proximitat del seu cos, el moment d’intimitat, de proximitat, m’havia encoratjat, m’havia fet perdre el sentit de la prudència, la percepció del ridícul. Jo també estava fart de tot. Però no sabria dir-te quina cosa m’obsessionava més, si resoldre aquell cas o perdre’m un parell de dies amb la teua dona. M’estava tornant boig. El ben cert és que vaig punxar. Greument, a més: s’hi va separar amb violència, em va mirar amb incomprensió, amb els ulls injectats de sang. Em va tirar en cara, irada, que fotera el camp, amb un to de veu baix i trencat. Afegí que ja sabia on era l’eixida. I va eixir cames ajudeu-me, sanglotant amb més força, cercant algun racó dels tres o quatre banys de la casa. En desaparèixer Irene, vaig escoltar un ¡hola! tendre i infantil. Era Ainhoa, la teua filla, amb un pijama d’ossets i els cabells rossos deliciosament dispersos. «Mamà no plora perquè papa s’haja mort, mamà plora perquè papà era dolent», vingué a dir, més o menys.

Seguir llegint

5 d'agost de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon

Cercador

ENTRADES DESTACADES

  • La gramola d’Òscar

  • ‘Ja estem morts, amor’, història d’una història

  • El talent

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions
El Temps de les Arts

FACEBOOK

Xavier Aliaga

5 dies fa

Xavier Aliaga
'La cuina musical delicada, diversa i viatgera de Magalí Datzira', benvinguts a l'àlbum de debut d'aquesta jove artista en el segell Bankrobber, l'esclat després d'avisar (i de quina manera) en format curt. ... Veure mésVeure menys

La cuina musical delicada, diversa i viatgera de Magalí Datzira - El Temps de les Arts

tempsarts.cat

La de Magalí Datzira (Barcelona, 1997) és una carrera musical cuinada (preparada) a foc lent, des de la fase formativa amb l’escena jazzística de Sant ... Més

Últims tweets

  • Inauguració de la gran exposició de Manuel Boix a #Xàtiva comissariada per @MartiDominguezR. La casa plena. https://t.co/82Sbo7QboW7fa unes hores
  • RT @Somiatwiter: Cap a Xàtiva, per la inauguració de l'exposició d'homenatge a Manuel Boix. Una pregunta, un dubte, un desig: vindrà Josep…7fa unes hores
  • RT @ElTemps_arts: #PremisTempsArts ⏳ El termini per a inscriure's als #PremisTempsArts23 s'obre el dia 1 d'abril en les categories d'Arts V…ahir

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga   ·   Tots els drets reservats   ·   Política de cookies   ·   Privacitat   ·   Avís legal   ·   Creat per   Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA