XX
I m’estalviaré el sermó, el que pense d’algú que és capaç de fotre-li la vida a la seua filla d’aqueixa manera repugnant. Però també em feia preguntes sobre l’actitud d’Irene de fer-li guardar el secret a Ainhoa, en lloc d’agafar el bou per les banyes, denunciar-te, treure’t de casa d’un puntelló als ous i portar la xiqueta a un bon psicòleg. Per què no havia fet això? Per què eixe silenci pútrid? Per les aparences? Per no perdre el seu tren de vida? I si era així, podia ser més miserable la cosa? Perquè si no era això, la vida se li havia complicat.Seguir llegint