Rafael Chirbes, l’escriptor de Tavernes de la Valldigna, no necessita valedors. La seua obra monumental, apuntalada amb el pòstum i commovedor París-Austerlitz (Anagrama, 2016), es defensa sola. I es configura com una de les contribucions més importants de la literatura europea dels darrers temps. Però també és veritat que, una vegada mort, quan ja està totalment construït el seu edifici literari, qualsevol esforç per difondre la seua obra és d’agrair. Tot i que vinga dels àmbits més insospitats.
Seguir llegint
