Un aclariment: la majoria de sistemes educatius a Europa no contemplen els concerts. Hi ha un sistema públic molt potent. I qui vol un altre tipus d’orientació educativa el busca en la xarxa privada pagant de la butxaca. A Espanya els concerts naixen governant el PSOE per poder oferir suficients places allà on no hi havia suficient oferta pública. Amb el PP, això fa un tomb, convertint pràcticament la xarxa pública en subsidiària de la concertada sota el pretext de la llibertat d’elecció. Llibertat per a uns quants amb els diners de tots. I pel camí, es va fer una política que consistia a detraure recursos del sistema públic, afeblint-lo i ressaltant el augment de demanda de la concertada, alimentant l’equívoc (al qual molta gent és permeable) que si és privat és millor. Un argument fal·laç.
Seguir llegint