Hi ha bons centres públics i concertats. I bons professors en ambdós sistemes. I manifestament millorables, en ambdues xarxes. I en un i l’altre cas hi ha pares que entenen el seu paper i altres que estan convençuts que el client (la progènie, vaja) sempre té la raó. Però la funció dels poders públics és, per sobre de tot, garantir que hi ha una xarxa pública de qualitat. Malauradament, els anys de govern de la dreta han creat la confusió, ja de difícil retorn, que l’obligació és pagar-li a les famílies el centre que vulguen. Això explica que en l’atribució d’unitats escolars, que ha primat el sistema públic -no pot ser d’una altra manera-, patronal i famílies de centres concertats s’hagen carregat de raons, algunes plausibles. Altres, no.
El debat, a més, té vessants diabòliques. L’eliminació d’una única unitat del col·legi Claret de Xàtiva ha suposat un important conflicte amb una derivada curiosa: l’aula suprimida en primària potser deixarà -això diuen- sense línia en valencià el centre. De ser així, es podrien veure’s afectats pares que voten opcions d’esquerres. Encara més: als centres concertats, ara parlem en general, hi ha molts treballadors votants d’opcions progressistes preocupats per la reducció d’unitats. Sectors que critiquen que centres d’elit no han patit les retallades que sí tenen concertats que atenen famílies de classe treballadora o fan una funció social.
Complicat, no? La dreta sap sempre com deixar les coses lligades i ben lligades. Però la vida és tossudament complexa i multicolor.
Nota: El mateix dia, Ximo Corts publicava en Levante-EMV, en la pàgina que compartim, un article que es complementa i contraposa. Em sembla enriquidor afegir-lo perquè, entre altres coses, Corts planteja que l’eliminació d’una unitat no comporta necessàriament que el Claret s’haja de quedar sense línia en valencià.
(Publicat a l’edició comarcal de Levante-EMV, 14-06-2016)
Foto: L’Informador
8 Comentaris
Gràcies per l’enllaç, Xavi.
De res, això faltava. Crec que els lectors han de tenir més visions.
Com que és una columna d’opinió, cadascú té dret a expressar-se lliurement, faltaria més, però, al meu parèixer, en la columna de Ximo Cortés (especialment) i en aquesta hi ha falta d’informació que pot provocar errades d’interpretació.
Humilment, les compartisc:
1. Claret Xàtiva només té el ratio per baix en dos unitats (la mitjana general de les 39 restants està per damunt sobradament) i la normativa parla d’etapa no de unitats. Conselleria no ha deixat que les sol·licituds de matrícula ens donen o lleven la raó sobre si el ratio arribarà el curs vinent o no, directament, abans del periode, s’ha sentenciat una unitat.
2. El centre no té rés que vore amb el Camino Neocatecumenal, però Ximo Cortés deixa caure el nom en la columna per a… crear més confusió? Dit açò, que un centre concertat tinga un ideari no significa que no es consagre també a la resta de drets constitucionals, per tant, la conclusió de la no-neutralitat educativa sembla prou precipitada.
3. Quan els retalls i les propostes de supressió a la pública de Xàtiva, Claret va posar una pancarta en contra en la façana de l’escola i va votar en contra al Consell Escolar Municipal. Per tant, l’Esglèsia callava? Altra generalització infundada.
4. Clar que, teóricament, no es supremeix la línia en valencià, però, en la práctica, sí. Eixe és l’argument del centre. Les dos línies que ens permet Conselleria en Infantil són en castellà. Els alumnes que entraven en 1er anaven a la de Valencià (a partir de 3er ja plena). Obliguem als pares a canviar de línia? No es pot. Per tant, en la pràctica, la línia caurà. Per cert, Claret Xàtiva fou el primer centre concertat de la comarca en oferir el PEV en els 80. Se’ns tildà de “rojos” i “catalanistes”. Però, clar, pensament únic…
La resta d’arguments, com deia al principi, ja entra dins de la visió de cadascú, tot és opinable i més que digne, faltaria. Simplement, entenent que esta columna d’opinió s’argumenta sobre informacions, intente afegir nova per a contrastar les versions.
Dit açò, tot el debat s’haguera sol·lucionat si els ratios (com s’ha fet en tota la democràcia) s’hagueren establert després de les sol·licituds i no abans. Ahí és on entra la nostra argumentació sobre el dret d’elecció.
Salutacions.
Carles X. Puig
Gràcies per la teua aportació, Carles. En el meu cas volia deixar clar que les coses no són blanques o negres. A diferència de Ximo, no dubte en la bona voluntat de conservar la línia en valencià. Espere que no s’haja de prescindir.
Salutacions
Completament d’acord. No és ni blanc ni negre. Fa falta una educació de qualitat (no polititzada) tant pública com concertada. O, millor, sense etiquetes.
En tot cas, continue pensant que la prioritat hauria de ser la xarxa pública. De no haver-se laminat durant els darrers vint anys no estaríem parlant de tot açò. Torne a l’argumentació de l’inici de l’article.
Per a mi, prioritzar no significa no deixar escollir a les famílies. Se vulga o no, hi ha demanda de concertada. I el (viciat) argument de lo de per a uns pocs amb els diners de tots és molt relatiu, però eixe és un altre debat. Per a mi, hi ha maneres més lògiques per a millorar la pública. Que ho necessita. En tot cas, per a mi no estan enfrontades, són complementàries. Per molt que mirem a Europa (quan volem), no podem tirar a baix una xarxa imprescindible a Espanya. Després, la societat evolucionarà i serà el que tinga que ser.
En tot cas, i per a tancar el debat (molt interessat i agraït) per la meua part, possiblement, si es visitara en el dia a dia, centres com el meu, sense prejudicis, amb obertura de mires, descobrint els projectes en els que estem posats, veient que en una i altra estem parlant de la mateixa educació, que es poden enriquir entre ells, possiblement, el doble model es voria amb major normalitat.
Salutacions.
Contaré una cosa: tinc familiars i amics treballant en la concertada. I durant els darrers dos anys he visitat un munt de centres concertats, potser tants com públics, a propòsit de la publicació d’El meu nom no és Irina.
No mire amb prejudicis, però en aquest debat s’està jugant amb avantatge: promociones la concertació, limites l’oferta pública, i jugues després amb la idea que hi ha molta demanda. No dic que siga fàcil, però si aquest govern no potencia la xarxa pública estarà estafant milers i milers de votants.
A partir d’ací, mirem casos i casos, per no caure en abusos. I, en tot cas, quan s’eliminaven línies de centres públics no hi havia aquest rebombori.
Salutacions