En algun moment havia de passar. Després que Ricard Peris m’empentara a escriure una novel·la per a una col·lecció juvenil amb voluntat de transversalitat -així va nàixer El meu nom no és Irina– en algun moment ens podíem plantejar escriure alguna cosa per als més menuts, ara que els meus fills ho són. Amb motiu del segon número de la revista Boro Trapatroles, el personatge de còmic creat per Toni Cabo, l’editora de Tres i Quatre Laia Climent em va proposar escriure un relat per a infants ambientat a la Costera.
Seguir llegint
