Manel Marí, poeta i guionista eivissenc arrelat a València, assoleix amb Tavernàries, premi Alfons el Magnànim, un dels cims indiscutibles del seu ja més que respectable operatiu poètic. El llibre és un elogi de la follia bàquica i de l’embriaguesa com a eina de coneixement i creació, com a maniobra d’escapisme d’un entorn gregari. Però també conté un lament racional, el desig difícil de conciliar seny i rauxa.
Seguir llegint
