Finals dels anys huitanta del segle XX. Ensenyament secundari en el Josep Ribera de Xàtiva. Com m’havia trobat en la primària, els alumnes de la capitaleta parlàvem en castellà, havíem estat educats pels pares en aquesta llengua. Els que venien dels pobles, en valencià. Poques assignatures en vernacle. Llengua i literatura, filosofia, segons qui. Però els professors adequats. Rodoreda, Estellés, Salvat-Papasseit. Alguna cosa va fer clic. Parlar valencià, escriure i llegir en la nostra llengua, es convertí en un acte de subversió, transformador. Millor encara: de naturalitat.
Seguir llegint
