És cert que el context no és molt bonic: una conversa molt dubtosa, de coses de corrupció, amb un llenguatge barroer («Yo le digo: ‘A ver, venga usted para acá, ¿Cuál es la plaza que le toca? ¿Onteniente? A tomar por culo a Onteniente y aquí que venga el titular, que ya me las apañaré con el titular, coño»). Però vés per on, podia haver esmentat qualsevol altra ciutat. I no ho va fer: va dir Ontinyent. “Onteniente”, per ser més exactes. No és fàcil aparèixer als informatius: algú hauria d’enviar-li flors a la presó.
Uns dies abans, a més, Susana Díaz, la presidenta d’Andalusia i aspirant a liderar el PSOE, feia a Xàtiva un míting molt lluït i molt ple de militants vinguts en autobús de molts llocs. Acte de la vella escola. Allà estava el president de la Generalitat, Ximo Puig, i els joves alcaldes Roger Cerdà i Jorge Rodríguez. 800 persones. Un èxit. De nou, molts imatges i molts informatius. Els valencians existim, més que siga per parar la catifa i aplaudir.
Els més primmirats pensareu que d’acord, que sí, que internament l’acte estaria molt bé, però que en el parlament aquella anà a la seua i defensà, en els nostres nassos, que el corredor mediterrani, com el seu propi nom indica, ha de passar per Madrid sí o sí. O, el que és el mateix: ha de tenir dos ramals, la qual cosa posa pressupostàriament en perill el que a nosaltres (els valencians) ens interessa. I suposem que tampoc no estaran molt contents en Compromís, a qui Díaz ha acusat de ser una «izquierda inútil». I és curiós, tractant-se del partit que governa colze a colze amb el seu soci, Ximo Puig. Però ja sabeu com és la política, que aquestes coses es diuen sense pensar, a la babalà. Xicotets detalls. No res. Els valencians tornem a ser el centre d’atenció, amb Xàtiva i Ontinyent en la primera filera. Què més li podem demanar a la vida?
Publicat al diari Levante-EMV, 29-04-2017)
Fotografia: ComarcalCV
Els comentaris estan tancats.