El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.
Quan l’enyorat Zygmunt Bauman va formular la descripció de les societats postmodernes en termes de “societat líquida”, per definir un temps d’incertesa sense fonaments sòlids i estables als quals aferrar-se, potser no pensava en termes religiosos. Però la manera actual de viure la religió té molt a veure amb aquella liquiditat. Aquest catolicisme tan eteri (tan transversal, diria algú), una religió d’actes socials tan aliena al sentit primigeni.
Bon dia! El senyor Xavier Aliaga?
– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.