Octubre setembreja amb una constància desconcertant. Tot i la nostra obcecació en anar traent la roba amb mànigues, la jaqueta no dura més enllà de mitjan matí, quan ja et sobra tot. Una disfunció tèrmica que augmenta la sensació de desconcert, de moment estrany, trist. Mals temps per a la lírica. Hi ha moments en què has de tancar el mòbil i deixar de fer-te mala sang en les xarxes socials. Costa trobar alguna reflexió constructiva en el femer.

Seguir llegint

La meua família arribà a Xàtiva a finals dels 70. Abans, per motius de faena del pare, havíem viscut a Madrid. Als pocs mesos, potser com una manera d’integrar-se, els pares ens apuntaren a la falla de la Plaça Sant Jaume. Una gran decisió, escolteu.

Seguir llegint

Aquesta setmana ja tindreu a les llibreries Les quatre vides de l’oncle Antoine (Angle Editorial), la novel•la premiada amb el Pin i Soler. I a partir de la setmana vinent es posa en marxa el calendari de presentacions, amb parades de moment a Tarragona, Barcelona, València, Xàtiva, Albaida i Ontinyent.

Seguir llegint

Deia Joan Fuster en una entrevista que, per a ell, escriure és opinar. I opinar és ensenyar el cul cada dia. És una manera molt gràfica i d’expressar-ho. Però opinar és també despullar a uns altres. Hi ha qui opina per afalagar, però no ens guanyaríem el sou si no empràrem les nostres tribunes per denunciar les coses que, des del nostre punt de vista, es fan malament. Això implica renúncies i problemes, però un dels avantatges del pas de la joventut a la maduresa és adonar-te que no li pots caure bé a tothom. I si decideixes ser periodista i tractar de ser honest, menys encara.

Seguir llegint