Aquest primer de setembre trobareu a les llibreries Ja estem morts, amor, el meu retorn literari de la mà d’Angle Editorial. Què empenta a algú a escriure sobre temes difícils, fins i tot quasi tabú, com la mort dels fills?

Fa temps que l’alarma està encesa, però com a societat encara no hem pres consciència d’un problema que està afectant la infantesa i adolescència de moltes persones, que deixa una petjada en l’edat adulta. El consum precoç de pornografia, d’un determinat tipus de pornografia tirant a hardcore que és ara dominant, està intoxicant la manera d’entendre la sexualitat i la manera de relacionar-se.

Vaig conèixer Paco Cerdà (Genovés, 1985), fa ja uns quants anys, quan era un jove periodista que trencava la mà en la delegació comarcal de Levante-EMV. De seguida vaig pensar que aquell xicot arribaria lluny. A hores d’ara, encara no se sap quin és el seu sostre.

Quan va faltar el benvolgut Manel Marí, persona i poeta de l’estirp dels inoblidables, qui signa aquestes ratlles va escriure un obituari en el qual es lamentava pels versos que ja no ens podria escriure, metonímia d’una brillant carrera literària truncada però, també, expressió del dolor per les vivències que ja no podríem compartir. Una reflexió fruit de la frustració. De la ràbia. De la incomprensió.