Dimarts passat, per a un reportatge de la revista El Temps, vaig estar unes hores amb Feliu Ventura per esbudellar el que serà el seu nou disc, Convocatòria. Esmorzàrem, férem una volta per la ciutat, per a la sessió fotogràfica i acabàrem xarrant en l’estudi de Pau Chafer, on s’ha gestat el nou i magnífic treball del cantautor xativí. Parlàrem del disc i del seu significat, de les cançons (compte amb els tresors que oculta) i de la seua recent paternitat.

L’aigua té memòria. Recorda evaporar-se amb el calor i pujar als núvols en estat gasós. L’aigua recorda que quan els núvols no poden sostenir el seu pes ha de caure en forma de pluja per donar a beure la terra i les plantes, per esmicolar-se entre les escletxes i alimentar els aqüífers.

Agafeu el titular com el que és, una ocurrència. Però salvant totes les distàncies i les diferències d’escala, la polèmica aquests dies per la decisió de la dreta de carregar-se el projecte «Madrid central», una iniciativa de descongestió per depurar un dels aires més viciats d’Europa, té unes certes concomitàncies amb un debat xativí.

Al febrer de 2016 publicava un reportatge en la revista EL TEMPS en el qual feia una panoràmica de Xàtiva uns mesos després del canvi de cicle polític. D’aleshores ençà, han canviat moltes coses. Però entre línies es podien albirar conflictes que ens han dut a l’actual configuració panorama polític.