L’aigua sap que si baixa en grans quantitats, el líquid sobrant ha de buscar els camins de rius, barrancs i rierols, per arribar al mar i completar el cicle. De vegades, de manera suau, ordenada, harmònica. En ocasions, ferotge i desbocada. Terrible.
Els humans també en tenen, de memòria, però és més feble. Tothom sap que, amb l’arribada de la tardor, és molt possible que la pluja caiga tota de colp, en pocs dies i hores. L’aigua fa el que ha de fer. Sols que, per on solia passar, es troba construccions, vies de comunicació. Els humans i les seues necessites ho ocupen tot, s’han posat a viure a la vora dels rius, manufacturen en antics barrancs i fan carreteres i ferrocarrils que l’aigua envaeix en la seua carrera per arribar al mar. Han fet pantans per domar el líquid element i aprofitar-lo, però no el controlen.
Les persones entre els humans que tenen responsabilitats saben que els camins de l’aigua han d’estar nets i expedits per minimitzar els desastres. Però passa com amb els boscos i el foc: netejar tot això costa diners. Molts. Falten recursos. O es gasten en unes altres coses més visibles. Els humans amb comandament juguen a la ruleta russa, fam omissió. Després, quan es produeix el desastre, corren esperitats a les zones catastròfiques per atendre els mitjans amb rostres compungits. Prometen estudis i diners. Passa que reparar la destrucció sempre és més car que tractar d’evitar-la. A ells, no ens enganyem, ja els està bé així: els mateixos humans de tropa que critiquen la falta de prevenció corren a votar el primer que els diga que baixarà els impostos. Mai millor dit, recordem Santa Bàrbara quan està tronant.
La roda continua girant. Els humans tenen memòria de les gotes fredes i els efectes. Potser intueixen que la coses s’estan desbocant, que la natura ens castiga per alguna cosa. Però no en fan res. I l’aigua no entén d’ordenació del territori ni de calfament global.
El riu Clariano, desbordat al seu pas per Ontinyent
Publicat al diari Levante-EMV, 14-09-2019)
Els comentaris estan tancats.