L’any 2017 es publicava La intimitat de les bèsties (Empúries), un recull de relats de Joan Jordi Miralles, Premi Marian Vayreda, que suposa el cim pel que fa a la narrativa d’un autor hauria de considerar-se ja com un referent inexcusable, malgrat la seua joventut.

Seguir llegint

Un dels avantatges d’haver inclós trets autobiogràfics en la novel•la que vaig dedicar al meu oncle Antonio Aliaga és no haver d’explicar més els meus orígens. Que Madrid figure en el meu DNI no deixa de ser un accident geogràfic provocat per la mobilitat laboral de mon pare, maquinista de RENFE.

Seguir llegint

Fins i tot aquells que, per raons professionals, vivim sota el pes feixuc de la dictadura de la novetat literària, de tant en tant hem de fer salts enrere, recuperar lectures que ens ajuden a construir millor el panorama i trobar veus interessants. L’any 2012, Mònica Batet publicava No et miris el Riu (Meteora), una enigmàtica i molt sòbria novel•la que remet al millor de la tradició centreeuropea.

Seguir llegint

En un panorama tan atapeït de guardons literaris, l’alternativa d’uns premis com els de Xàtiva és seure còmodament en la rutina o, com va dir el regidor de Cultura Jordi Estellés durant el lliurament, fer d’aquesta activitat una eina eficaç de projecció. En l’edició d’enguany, el nom dels guanyadors assegura una certa irradiació: la guanyadora de narrativa, Sílvia Romero i Olea, és una autora catalana de trajectòria llarga i notable, amb premis com El lector de l’Odissea 2013.

Seguir llegint