Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Música

RAIMON I L’EDUCACIÓ SENTIMENTAL

No sé si ho he contat alguna vegada en aquesta columna: per raons del treball ferroviari de mon pare, la primera part de la meua infantesa la vaig passar a Madrid. Allà, a més, vaig nàixer, la qual cosa sol fer molta gràcia (un escriptor madrileny en valencià!) quan algú em presenta en algun sarau literari o similars. En acabar el seu servei a la capital de l’imperi, mon pare, que tampoc és xativí, sinó de l’Horta nord, va tindre el bon criteri d’escollir Xàtiva com a destinació. Jo no coneixia res de la ciutat. O sabia el poc que ens havien contat. Però sí sabia que allà havia nascut algú que admirava: entre les velles cassettes de casa hi havia una gravació amb un so de dos mil dimonis però que contenia un grapat dels grans temes de Raimon.

Seguir llegint

10 de Juny de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

PEARL JAM TWENTY

Tenia curiositat per veure què és el que havia fet el cineasta i antic periodista musical de la revista The Rolling Stone, Cameron Crow (Casi famosos), amb el documental de les dues dècades de vida d’una banda de rock referencial, Pearl Jam. El primer visionat em va deixar fred. Em va fer l’efecte que, com moltes d’aquestes pel·lícules sobre músics, hi ha molta anècdota, molt de muntatge creatiu, però poca reflexió sobre el moll de l’os, sobre la gestació dels discos i el vessant creatiu. Sobre la música que els ha fet grans. La revisió de la cinta, curiosament, prenent notes i parant atenció als detalls per escriure sobre ella, m’ha resultat més productiva i plaent.

Seguir llegint

19 d'Abril de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

JO, LA DONYA I EL GRIPAU

Hi ha obres artístiques que són com un moment congelat en el temps, que tenen la virtualitat de captar un fragment temporal únic i no repetible. Hi ha discos en la història de la música, com ara Jo, la donya i el gripau (Edigsa, 1971), de Pau Riba, reeditat fa uns mesos de manera luxosa i sucosa per una coalició de petites discogràfiques (Matriu/Matràs, G33REcords, Bankrobber i La Casa Calba) amb motiu del seu 40 aniversari, que capturen uns moments, uns instants concrets, unes formes, uns sabors i uns olors definits. Una forma de vida. Obres que van més enllà del seu valor artístic.

Seguir llegint

6 de Març de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

ROMANÍ, SEMEN I SANG: ELS SURFING SIRLES

Vaig conèixer el català Martí Sales l’any 2005, a Lloseta (illa de Mallorca), on havíem desembarcat per recollir els nostres flamants primers premis literaris, el de l’actual frontman d’Els Surfing Sirles per Huckleberry Finn (Moll, 2005), un esplèndid i personal poemari. Connectàrem. Més que per les afinitats literàries (¡com de llunyanes poden ser de vegades València i Barcelona!) per la nostra melomania aguda. Referències musicals diferents, en general: les seues més vintage i canalles. Les meues més indie i recents.

Seguir llegint

13 de Febrer de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«2345»...Últim »

ENTRADES DESTACADES

  • Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

  • UN NOU (VELL) RELAT SOBRE L’AUTOESTIMA

  • NOMÉS VOLIA QUE HO SABERES (CAPÍTOLS FINALS)

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Unable to display Facebook posts.
Show error

Error: (#10) This endpoint requires the 'manage_pages' permission or the 'Page Public Content Access' feature. Refer to https://developers.facebook.com/docs/apps/review/login-permissions#manage-pages and https://developers.facebook.com/docs/apps/review/feature#reference-PAGES_ACCESS for details.
Type: OAuthException
Code: 10
Please refer to our Error Message Reference.

Últims tweets

  • RT @gabkarwai: Gràcies company per la recomanació i gràcies per la teua ajuda al docu #Civil80 https://t.co/IkV7nMXOCv12fa unes hores
  • RT @PauMartinez_G: Ací podeu vore els 4 capítols emesos fins ara de #Civil80 Dilluns que ve dos capítols més. https://t.co/L6I7rSm55x http…15fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: "Tres hores i mitja de gangsterisme il·lustrat, d’art i delectació primordial, de cinema per degustar amb pausa i consci…16fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

SEGUEIX-ME A INSTAGRAM
xavier.aliaga.v
 Kirby, la castanyera #creativity #kids #castanyera  Recorrent els espais desconeguts d' #oncleantoine #Angers #patrimoni #paisatges  Construccions protegides a la ciutat d'#Angers País del Loira #arquitectura  Amb @feliuventura, pels carrers de #Xàtiva, el dia que vam fer el reportatge per @eltempscat. Fotografia: @miguellorenzo_ https://www.eltemps.cat/article/8181/feliu-ventura-la-convocatoria-al-poder  L'escola (oficial, per descomptat) de ninos i nines de Martina.  Emulant el meu benvolgut Antoni Martí: Barcelona fenêtre.  En el taller d'escriptura de #Potries, mentre signava exemplars per a la Biblioteca, m'han fet aquest 'robat'. Fotografia: Juan José Todolí.  Remenant arxius, he trobat aquesta sèrie fotogràfica que vaig fer per indicar a l'editorial com volia que fora la coberta de #videsdesafinades. El resultat final va ser molt millor, però m'ha fet gràcia trobar aquestes imatges #edicions62, #literatura #música

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies