Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Ja estem morts, amor
    Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Música

LA HISTÒRIA DEL DISC QUE QUASI ACABA AMB LOS PLANETAS, PER NANDO CRUZ (LES LECTURES DE L’ESTIU)

Recentment, l’editorial La lengua de trapo posà en marxa una col·lecció dedicada a una sèrie de monogràfics dedicats a alguns dels discos cabdals de la recent música pop espanyola. I lògicament, Una semana en el motor de un autobús (RCA-BMG, 1998), dels granadins Los Planetas, havia de forma part del lot. Si més no, pocs discos han marcat tant a tota una generació (amb talls imprescindibles com ara Segundo Premio, La Playa, La Copa de Europa, Línea 1..). És cert que parlem d’un una generació concreta i acotada en els cercats indies, però cap disc com aquell ha arribat a transcendir l’influent però minoritari circuit de la independència estatal.

Seguir llegint

1 de setembre de 2011perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

ELS PAVESOS: LA “NOVA CANÇÓ” FALLERA

Amb el temps hom perd la perspectiva. Si pregunteu, la gent associarà el moviment de la Nova Cançó, que tingué el seu moment fundacional en l’edició del mitològic tema de Raimon Al vent, ara fa mig segle, amb un grapat de seriosos cantautors carregats de guitarra i cantant a la llibertat i a la fi de la dictadura. Noms com el propi Raimon, com Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Lluís Llach (el setzè jutge) o el primer Joan Manuel Serrat. La Nova Cançó tingué aquell component. I era necessari perquè el règim de Franco amenaçava amb eternitzar-se encara més. Però al caliu del moviment musical, de l’aparició d’una nodrida generació que als seixanta i als setanta es llançà a cantar en la seua llengua a Catalunya, Balears i el País Valencià, sorgiren també propostes en unes altres coordenades, franctiradors com ara Pau Riba, Guillermina Motta o La Trinca que interpretaren el moviment a la seua manera, bàsicament pel vessant lúdic, incorporant-hi estils diversos i, en alguns casos, acostant el moviment als gustos, el cançoner i els usos més populars.

Seguir llegint

22 de març de 2011perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

LA LLEGENDA DEL TEMPS (I DE L’ESPAI)

Hi ha obres artístiques amb l’estrany privilegi de la perdurabilitat. La leyenda del tiempo, la trencadora i valenta gravació del gadità Camarón de la Isla, editada el 1979, ara fa trenta anys, n’és una d’elles. Un reportatge anit a La 2, sobre el procés d’enregistrament del disc i el posterior impacte, m’ha fet caure en l’efemèride. Però el descobriment del disc, en tot cas, és recent, i coincideix amb l’aparició del discret biopic de l’any 2005 interpretat, això sí, amb múscul, respecte i saviesa per Óscar Janeada. Fins aquell moment havia llegit alguna cosa sobre el disc i el meu escàs interés pel gènere va provocar que no avançara més. La banda sonora, però, em va posar en alerta.

Seguir llegint

16 de novembre de 2009perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...«3456

Cercador

ENTRADES DESTACADES

  • ‘Ja estem morts, amor’, història d’una història

  • El talent

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions
El Temps de les Arts

FACEBOOK

Xavier Aliaga

1 dia fa

Xavier Aliaga
'L’altra dimensió', en paral·lel a un estiu escapista, de negació balsàmica del present, hi ha una bomba de rellotgeria que ens acabarà esclatant entre els dits. Publicat a l'edició de Levante Costera-Canal/Vall d'Albaida.xavieraliaga.cat/2022/07/laltra-dimensio.html#more-5800 ... Veure mésVeure menys

L'altra dimensió - Xavier Aliaga

xavieraliaga.cat

Aa passava els mesos abans de l’estiu, però malgrat la calor avançada, els carrers, places i escenaris bullen. Les terrasses i els restaurants són plenes de gom a gom, els festivals i concerts br...

Últims tweets

  • RT @TxellBonet: Estic molt contenta de compartir la primera entrega d’una sèrie d’entrevistes per @ElTemps_arts Les confessions de @Rossell…fa aproximadament 1 hora
  • «A la ràdio no es pot reclamar l’ús del català amb música en anglès de fons», @TxellBonet estrena el seu podcast en… https://t.co/Q8pF4WWKnF2fa unes hores
  • RT @eplantada: Quin luxe començar un programa a la tele pública parlant de llibres, sense pressa i amb un somriure. Intentarem estar a l’al…7fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga   ·   Tots els drets reservats   ·   Política de cookies   ·   Privacitat   ·   Avís legal   ·   Creat per   Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA