El vot conservador no falla quasi mai. En les grans fites històriques, fa un pas endavant, s’aglutina i mobilitza. És un vot oblidadís. Relativitza els danys col·laterals i s’activa per evitar el que considera mals més grans. El vot progressista és deixat en alguns casos, derrotista i concloent, i molt analític en uns altres, posa èmfasi en les contradiccions. Recorda i penalitza. Té vocació punk. I és un punt sectari. El seu estómac és procliu a digerir malament les coalicions.
Seguir llegint