En una estupenda novel·la de l’anglés Julian Barnes, El sentit d’un final –alguns potser heu vist la pel·lícula–, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla.
I això de Xàtiva, com quedarà?”. Quan enmig d’alguna conversa sobre les eleccions municipals els meus col·legues em pregunten pels resultats electorals xativins, em faig el mateix interrogant. Perquè el pronòstic és reservat.
Canviar constantment d’opinió sol ser un símptoma d’inconsistència. Però no canviar mai de criteri pot ser també indicador de dogmatisme o intransigència. Les circumstàncies canvien. I les percepcions també haurien de fer-ho. Ve tot això a tomb d’una experiència personal amb un projecte plantejat per a Xàtiva que va estar envoltat per la polèmica, la creació d’un centre d’art a l’extern de les muralles del Castell per acollir la Col·lecció Inelcom d’art contemporani.