Una trajectòria tan llarga, profusa i polèmica com la del jutge Baltasar Garzón dóna per a molt. Per a massa, tal vegada. Per a sectors ben importants de l’esquerra tradicional espanyola el magistrat té guanyats els altars per l’ordre d’arrest al dictador xilè Augusto Pinochet o per la seua actuació en el cas del GAL contra un govern, el socialista presidit per Felipe González, en el qual havia estat fugaçment. També ha reeixit en actuacions contra la corrupció, amb un zel que el portà a la inhabilitació per autoritzar la intervenció de les comunicacions dels advocats dels acusats en la trama Gürtel.

Seguir llegint

Ningú no va dir que seria fàcil. Però les tensions (1) han anat en augment en el govern tripartit de Xàtiva fins arribar al paroxisme les darreres setmanes gràcies a una polèmica incomprensible per a la majoria dels ciutadans com és l’enfrontament per la decisió de l’alcalde, Roger Cerdà, de delegar l’alcaldia durant les seues vacances en la portaveu de Compromís Cristina Sunyer i no en el vicealcalde primer, Miquel Lorente, d’Esquerra Unida.

Seguir llegint

El vot conservador no falla quasi mai. En les grans fites històriques, fa un pas endavant, s’aglutina i mobilitza. És un vot oblidadís. Relativitza els danys col·laterals i s’activa per evitar el que considera mals més grans. El vot progressista és deixat en alguns casos, derrotista i concloent, i molt analític en uns altres, posa èmfasi en les contradiccions. Recorda i penalitza. Té vocació punk. I és un punt sectari. El seu estómac és procliu a digerir malament les coalicions.

Seguir llegint

La gestió de les diferències, més encara si són ideològiques, mai no és una qüestió senzilla. No és fàcil en una agrupació professional, una escala o una falla. Menys encara quan has de traure endavant un govern, del nivell de l’administració que siga. Requereix paciència, diàleg i mà esquerra. Un any després del canvi de govern a Xàtiva, tinc tota la sensació que aquest és encara el repte pendent de l’equip de govern tripartit.

Seguir llegint