Vaig conèixer Paco Cerdà (Genovés, 1985), fa ja uns quants anys, quan era un jove periodista que trencava la mà en la delegació comarcal de Levante-EMV. De seguida vaig pensar que aquell xicot arribaria lluny. A hores d’ara, encara no se sap quin és el seu sostre.

Seguir llegint

Aquest dilluns comença una nova desescalada. O, si ho preferiu, començaran a relaxar-se les restriccions amb motius de la pandèmia per coronavirus. És una bona notícia. Tothom necessitem un respir. La gent necessita treballar. I és possible fer un nou intent perquè les xifres d’incidència s’han reduït significativament. Està bé, sí. Però també es posa en marxa una (nova) bomba de rellotgeria.

Seguir llegint

Benvolguts hostaleres: certament, la culpa del que està passant no és vostra. No teniu més culpa que la resta de la societat. Les coses sempre són molt complicades. Allà on vosaltres veieu criminalització i senyalament —no dic que no s’hagen comés excessos retòrics— hi ha la constatació d’un fet empíric: ens enfrontem a un virus que té en la mobilitat, la interacció social i el relaxament el seu hàbitat més còmode i destructiu. Dos més dos són, generalment, quatre.

Seguir llegint

Aquest hivern l’estem passant colpits per l’angoixa dels amics, veïns i coneguts que tenen familiars en les UCI dels hospitals. Perquè la malaltia cada vegada ens toca més a prop. Alguns aconsegueixen sobreviure. Uns altres, no. Persones tampoc massa grans, vorejant la cinquantena. L’edat que tinc i que tenen les persones amb les quals vaig estudiar i vaig veure les albades després d’una nit de sarau.

Seguir llegint