La memòria individual és curta, convé exercitar-la. Però també la col·lectiva. Fa uns dies, Emili Payà, programador del Centre Octubre de Cultura Contemporània, una font inesgotable de coneixements diversos, em va passar un fragment del llibre de Ramir Reig i Josep Picó, Feixistes, rojos i capellans, publicat per Moll el 1978 i reeditat el 2004 per la Universitat de València. “Mira, açò t’agradarà perquè conté una anècdota sucosa sobre Xàtiva”.

Seguir llegint

Si alguns dels lectors segueixen una mica el que faig, sabran que des de fa uns mesos el mitjà per al qual treballe, la revista El Temps, em té gojosament ocupat en una sèrie sobre «turisme de proximitat». Un negociat que no sol ser el meu però gràcies al qual estic recorrent paratges naturals de tot el territori valencià, de nord a sud, molts dels quals no havia visitat.

Seguir llegint

“Garbellar l’aigua” és una locució molt valenciana que fa referència a fer faena de bades i que a mi, personalment, em remet a la imatge d’algú que tracta de traure el líquid element d’una barca enmig de la tempesta quan el naufragi ja és inevitable. I és l’expressió que trobe que millor connecta amb la manera en què s’està tractant de lluitar contra la segona onada de la pandèmia de coronavirus.

Seguir llegint

“Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus…”. D’aquesta manera (“alegrem-nos mentre siguem joves”) comença un cèlebre himne universitari que exaltava la joventut. En la meua (ja molt llunyana) etapa universitària, inventàrem un himne alternatiu, una conya que batejàrem Me miserum (pobre de mi) que consistia en repetir aquesta frase mentre féiem inflexions de cant gregorià.

Seguir llegint