Un missatge de mòbil funcionarial, esquemàtic. Fred. Però podria ser el sms de la nostra vida. Ja toca. I llavors, per una vegada, t’alegres d’haver superat el mig segle d’existència. Pandèmia passada. Sense una PCR ni un estudi seriològic. Sort, supose.

Seguir llegint

La vida té aquests atzars, aquesta capacitat de relligar coses en una mateixa coordenada temporal. Aquests dies he pogut veure Nomadland, la pel·lícula de Chloé Zao interpretada per la gran Frances McDormand. El fil aborda un tema interessant, el de la gent de mitjana edat sense horitzó laboral que vagareja pels Estats Units per ocupar-se en faenes precàries i temporals. Subsistència en estat pur.

Seguir llegint

Una de les grans perversitats del capitalisme, tal i com està muntat i concebut el sistema, és fer-nos ensopegar una i mil vegades amb la mateixa pedra. Pedres de colors i formes diferents. El concepte, tanmateix, és sempre el mateix.

Seguir llegint

Com en tantes altres coses, la pandèmia està suposant un llarg parèntesi en debats que són inajornables. La manera de fer habitables els centres històrics de les ciutats, sense convertir-los en parcs temàtics descontrolats, turístics i d’oci, és tal vegada un dels més importants, juntament amb uns altres que tenen a veure com la sostenibilitat, els espais rurals buidats o el canvi de model econòmic. Tot està interrelacionat: estem parlant de les ciutats i pobles del futur. I de com i de què viuran els seus habitants.

Seguir llegint