Amb el director nord-americà Terrence Malick i la seua extremada voluntat de convertir cada segon de les seues pel·lícules en petita obra d’art visual, més entroncada amb una particular poètica que amb la narrativa fílmica, per molt experimental que siga, he estat capaç de viatjar a sensacions inèdites, moments de fascinació hipnòtica que cap altre director de cinema ha estat capaç de proporcionar.

Seguir llegint

La desmemòria és l’arma més poderosa en mans dels governants de les societats dites avançades. Tampoc no feia tant de temps de la desfeta dels Estats Units a Vietnam, de la sangria de vora 60.000 morts, 2.000 desapareguts i un número difícil de calcular de vides i famílies devastades per les ferides físiques i morals, quan, una combinació perversa d’exaltació patriòtica i afany de seguretat després del colp salvatge de l’11-S proporcionà a l’administració de George Bush les mans lliures per mamprendre una nova guerra. A poc que s’allarguen conflictes com els d’Afganistan i l’Irak, les xifres de vides sacrificades seran semblants.

Seguir llegint

Avis supervivents, torrons de Xixona, farteres, omeoprazol, pares, núvies d’estrena, esposos estrenats, discursos, xiquets, soroll, copes de cava, copes trencades, un gat sobre la teulada, ací no neva mai quan toca, compte corrent tremolós, gambes a la planxa, botigues de disseny, comerç de barri, pollastre farcit, amics expansius, nadalenques invasives, un infant que trenca els joguets, paté d’oca, sopar d’empresa, gastritis, gintònic de garrafa, un Pare Noel d’ocasió s’obri el cap en caure de la ximenera, papà què estàs fent?, Moët Chandon, almax, sidra Jai-Alai, xecs regal, besos, especial de Raphael, si no li agrada aquest Nadal no tenim un altre…