LA PUNTETA NOMÉS

Em permetreu un xicotet sacsó a la correcció política: no li tinc molta fe als processos participatius. No perquè considere que no són necessaris, que ho són, sinó perquè trobe que la societat té molt interioritzat el model representatiu, la del govern per delegació.

Fins i tot per als nivells bàsics de l’administració, els locals, el ciutadà vota i espera que el partit votat defense el millor possible els seus interessos. La vida és suficientment complexa i carregada d’obligacions i compromisos per haver de controlar i fer seguiment de la gestió. Si tenim un problema, el comuniquem. Si no, ens veiem a les següents eleccions.

Dit tot l’anterior, després de reunir informació i escoltar i llegir a uns i altres, he de dir que m’ha sorprès positivament el procés de pressupostos participatius obert per l’Ajuntament de Xàtiva. Sobretot, per la part de la societat civil, pel nivell qualitatiu i quantitatiu de les propostes presentades, per la conscienciació amb la qual una trentena de col·lectius i un centenar de particulars han interioritzat la necessitat de dir la seua. La part negativa ha estat la falta d’ajust a algunes reunions, la disfunció entre la visió plenària d’alguns membres de l’equip de govern i l’assembleària de la societat civil. Algú hauria de fer una síntesi raonable. I tampoc no sembla que estiguen totalment ajustats els criteris tècnics, fa la sensació que s’apliquen barems diferents per a iniciatives semblants. Així mateix, algunes veus denuncien que alguns projectes dels polítics s’han incorporat per la via indirecta, a través de col·lectius afins, quan les regidores respectives tenen pressupost per fer-los. Si això es confirma, no seria de rebut. El balanç general, però, és engrescador.

La bona qüestió és que arriba ara el moment de la veritat, la consulta ciutadana. El moment de votar les propostes. I a alguns els semblarà una boutade, però per a mi, el més important no és quins projectes resulten escollits, perquè tots en alguna mesura aporten, sinó el grau de participació. Ara que se’ns ha donat l’oportunitat, és bàsic implicar-se. De no ser així, ens exposem a què la part del govern menys entusiasta amb la participació ens deixe posar només la punteta. Ja en sabreu perdonar la metàfora.

Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV (01-04-2017)