La gestió de les diferències, més encara si són ideològiques, mai no és una qüestió senzilla. No és fàcil en una agrupació professional, una escala o una falla. Menys encara quan has de traure endavant un govern, del nivell de l’administració que siga. Requereix paciència, diàleg i mà esquerra. Un any després del canvi de govern a Xàtiva, tinc tota la sensació que aquest és encara el repte pendent de l’equip de govern tripartit.

Seguir llegint

Un aclariment: la majoria de sistemes educatius a Europa no contemplen els concerts. Hi ha un sistema públic molt potent. I qui vol un altre tipus d’orientació educativa el busca en la xarxa privada pagant de la butxaca. A Espanya els concerts naixen governant el PSOE per poder oferir suficients places allà on no hi havia suficient oferta pública. Amb el PP, això fa un tomb, convertint pràcticament la xarxa pública en subsidiària de la concertada sota el pretext de la llibertat d’elecció. Llibertat per a uns quants amb els diners de tots. I pel camí, es va fer una política que consistia a detraure recursos del sistema públic, afeblint-lo i ressaltant el augment de demanda de la concertada, alimentant l’equívoc (al qual molta gent és permeable) que si és privat és millor. Un argument fal·laç.

Seguir llegint

Una de les virtualitats del canvi polític al País Valencià era la construcció d’un nou relat després de dues dècades amb el resultat que tots coneixem. Ben bé, en la praxi i la gestió hi ha coses que han canviat. L’alenada d’aire fresc és innegable. Però gairebé un any després del tomb electoral, el relat encara és per construir. O, el que és pitjor, es construeix amb pedaços de l’antic.

Seguir llegint

L‘interrogant del titular és una provocació, és clar. O una incitació a la lectura. És Xàtiva una ciutat borgiana? Ho és, sense dubte. Però també hi ha altres ciutats amb relació amb la família dels Borja -segurament la nissaga valenciana amb més projecció internacional de la història- que els darrers anys s’han pres més seriosament el tema, i estem parlant del cas de Gandia. Incloure la referència als papes Alexandre VI i Calixte III en els follets turístics i fer alguna recreació històrica multi-usos, tan apta amb lleus retocs per a la Xàtiva dels Borja o per a la Sevilla dels Medinaceli, no és exactament agafar-se seriosament aquella projecció.

Seguir llegint