El problema de no saber cap a on anem és, de vegades, que tampoc no tenim clar d’on venim. I és interessant descobrir que el que semblen debats del present són, en realitat, reformulacions.
Seguir llegint
Durant molt de temps vam viure un miratge col·lectiu ferroviari, la idealització d’un tren que, la immensa majoria de la gent no necessitava o agafaria en comptades ocasions. Eren els anys de la posada en marxa de l’Alta Velocitat (AVE), un estrany consens polític i social al voltant d’un caríssim joguet. Alguns en aquell moment advertíem, enmig de la incomprensió general, que l’enorme inversió es faria en detriment del manteniment dels trens de rodalia que tanta gent gasta per anar a estudiar o treballar.
Seguir llegint
Tornada a Xàtiva, en automòbil. A l’altura de la rodona que dóna accés al centre comercial, veig obert l’accés pel cementeri. Havia llegit que s’obriria, amb la condició de millorar els passos de vianants. Passe per davant de l’entrada principal, gire, i, en l’accés secundari em trobe els assistents a un soterrar. Em fa un cert pudor passar pel davant. No conec molts cementeris sotmesos a tant de trànsit.
Seguir llegint
Els primers inconscients sobre de la dimensió (real) del patrimoni de Xàtiva som els mateixos xativins. Diumenge passat, vaig estar en un dels recorreguts organitzats per l’Ajuntament. Mai havia fet el recorregut des de la Porta de l’Aljama, en l’Ermita de Sant Josep, fins el Calvari Alt. I mai no havia vist la xicoteta capella. Però el que més em va impressionar, de bon tros, va ser la vista espectacular d’un fragment de la muralla i de la ciutat des del promontori.
Seguir llegint
