Bessy i Jesús havien vist la final de la Champions entre el Liverpool i el Real Madrid amb uns amics. I volgueren perllongar la festa en un pub. La resta de la trista història, la coneixeu: un individu irat, drogat i borratxo, va voler venjar no se sap quin afront, quina baralla, i va dur-se per davant gent que eixia d’aquell pub. Bessy i Jesús no havien tingut a veure amb l’aldarull, però el ja conegut com a “kamikaze de Canals” va segar la seua vida.
No hi ha consol ni cap lliçó que extraure d’aquesta història. O sí. L’homicida, Antonio Manuel, era un paio amb dimonis a dintre del cos, per a qui les drogues i l’alcohol eren els detonants que feien eixir en allau la toxicitat interior. Sembla que era conegut com “El legionario”, un dels seus malnoms. Un apel·latiu així no es posa a algú que ajuda les iaies a creuar el carrer, posem per cas. Un “novio de la muerte” que va fer trobar la mort a uns altres. Seria irònic si no fora tot tan trist i miserable.
Si no passa res estrany, Antonio Manuel pagarà pel seu dramàtic moment d’alineament amb uns anys en la presó. Es complirà així el normal desig de justícia de la família expressat per Chirley, el germà de Jesús, durant l’homenatge que va tenir lloc a Canals. Però això no retornarà Bessy i Jesús a la vida, no farà que la seua menuda tinga de nou pares. No farà menys gran el buit quan l’equip de futbet de la víctima (Els gladiadors, s’anomenen) torne a reunir-se per passar una bona estona. Tampoc evita els vergonyosos problemes que està havent amb la repatriació dels cossos a Honduras, que tenen a veure, entre més, amb el cost econòmic. Amb diners, els embats de la vida són una altra cosa.
Tots nosaltres oblidarem aquesta història. Però el drama continuarà per a l’entorn de la parella. Entre els murs d’una presó. Amb un home lluitant amb els seus dimonis. Amb totes les de perdre ja.
Fotografia de Perales Iborra
(Publicat al diari Levante-EMV, 05-06-2022)
Els comentaris estan tancats.