Els teatres principals són el cor de la ciutat. Són l’espai de projecció de cultura, l’aixopluc dels grans moments, alguns d’històrics, fins i tot. Amb un pretext o un altre, amb assiduïtat o molt de tard en tard, pocs ciutadans no acaben xafant-los. El Gran Teatre de Xàtiva, el nou, l’hereu de l’anterior, compleix dues dècades. I és absolutament sorprenent tot el que ha passat allí en vint anys.

Seguir llegint

Entrevistant l’actor alcoià Juli Mira, amb motiu del Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià, em vaig adonar de nou de la importància de la cultura de base, de tot el que genera i provoca l’activitat cultural del subsòl.

Seguir llegint

La primera sensació en veure l’estrena a Xàtiva de Realpolitik, el nou muntatge de la companyia barcelonina Teatre de l’Enjòlit, que acull l’autor i actor xativí Elies Barberà, va ser ambivalent. D’una banda, els actors i actrius de la companyia mostraren la maduresa del projecte, un gran sentit del ritme, de la interpretació i de la posada en escena. Pel que fa al text, tanmateix, em va semblar que hi havia més intuïció que precisió en el concepte, una bona idea no acabada d’arrodonir. Però tot i el temps transcorregut, Realpolitik continua rodant pel meu cap, fent-me preguntes. Interpel·lant-me al voltant del paper boví de la ciutadania envers els poders públics i les possibles maneres (pràctiques, incisives) de trencar el cercle.

Seguir llegint