Mai no ho he parlat amb ells, però quan Cristina Poveda i Carles Sánchez fundaren la llibreria La Costera, el 1976, al carrer Pere IV d’Aragó, poc després de la mort del dictador, estic convençut que tenien en el cap construir alguna cosa més que un mitjà de vida. Una llibreria que no es limite al seu paper de mitjancer i venedor és un potent focus de cultura, de coneixement i, per tant, de llibertat. Per això els intolerants tractaren des del principi d’impedir que la criatura creixera i agafara forma. Per això les bombes que, sortosament, no aconseguiren l’objectiu de silenciar La Costera.
En aquests anys, una mica menys dels que tinc jo, La Costera ens ha ensenyat a llegir. Perquè Carles i Cristina no han oblidat la seua funció prescriptora o, si voleu, orientadora. I per fer això com cal han estat bons lectors: en ells trobaves orientació i conversa al voltant de les novetats o sobre la literatura en general. A ells els dec unes quantes lectures cabdals.
Llibres importants que podien arribar per la via de la recomanació o, moltes vegades, a través de les nombroses presentacions que es feien en la llibreria, una tasca de difusió, sobretot en valencià, que mai no podrem agrair del tot. És per aquesta via que vaig accedir a autors fonamentals per a mi com Toni Cucarella o Martí Domínguez, entre molts més. Si cite aquests dos és perquè Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts i Les confidències del comte de Buffon foren novel·les que vaig conèixer en la llibreria i que em marcaren en els anys de formació.
Amb el temps, de fet, un servidor es va fer escriptor i prescriptor. I La Costera es convertí aleshores en un focus d’activitat continu per a mi, en un centre inexcusable per mostrar les obres pròpies i alienes. De vegades amb molta gent entre el públic. En unes altres, amb poca. Però sempre amb el mateix esperit divulgatiu i de fomentar la lectura i el coneixement dels nostres autors que no haguera estat possible sense l’empenta de La Costera.
Aquesta nit, a les 22,00 hores, en el Gran Teatre de Xàtiva, amb un concert solidari de Pep Gimeno Botifarra i col·laboradors com Feliu Ventura, Sarau, Hilari Alonso, Ahmed Touzani o Pau Cháfer, destinat a les Escoles Solidàries i Aspromovise, celebren les primeres quatre dècades d’una llibreria que és molt més que una llibreria. Que és un referent de la ciutat que ha dignificat la vida cultural de Xàtiva.
Desitgem i demanem als nous gestors, a les persones que han agafat el relleu, que mantinguen viva la flama amb el mateix entusiasme i rigor. Llarga vida als llibres i a les llibreries.
Els comentaris estan tancats.