De les referències més matineres, hi ha la de la web Nosaltres llegim, signada per FX Escarmís. També molts matiners, el poeta Josep Manel Vidal donava la seua generosa impressió i revelava algun neguit de l’autor (i això està bé), mentre que la poetessa Christelle Enguix parlava de la novel·la, de forma afectuosa, a la web de Saforíssims. Carmina Vidal, per la seua part, em regalava la seua primera ressenya literària a la web del programa Propera parada: cultura, de Ràdio Cornellà.
Els mitjans convencionals, digitals i en paper, també se n’han fet ressó. Al suplement Posdata, de Levante, el crític Pere Calonge feia una equilibrada referència al llibre, amb els seus punts forts i, també, amb els febles, com ha de ser, i una conclusió que em va omplir de goig. En el mateix diari, en la secció del Llibre de la setmana, el poeta i narrador Francesc Mompó parava atenció en els recursos del llenguatge de forma molt generosa. Més opaca, tot i que molt ben escrita, és la crítica de Simona Skrabec al diari Ara, on la inusitada comparació amb Kafka em deixa, òbviament, mal parat. Inconvenients meridionals, supose. També equilibrada és la crítica de Francesc Calafat a Quadern, qui va saber trobar el rerefons vital (i no tan nihilista) de la proposta. Per la seua part, el molt prometedor Carles Fenollosa, crític de l’Informatiu, ressaltava com de properes eren les referències de la novel·la per a un ramat generacional concret. També hi ha una ressenya molt interessant, per l’escriptura i l’enfocament, al portal Núvol, de Gustau Solaç, una de les referències que feia més èmfasi sobre el gran personatge no físic de la novel·la, la distància. Tampoc hi ha enllaç per a una crítica que em va satisfer molt de Jordi Capdevila a El Punt-Avui. Així mateix, no hi ha enllaç a la crítica de Pere Joan Martorell al Diari de Balears, però ací hi ha el text de la presentació que em va fer a Mallorca. Per acabar aquest bloc, al Diari gran del sobiranisme, Mercè Climent feia una ressenya molt emotiva i bonica
I no podem oblidar el fil musical i els homenatges implícits, la qual cosa no ha passat desapercebuda a la web musical Indicat. En forma de prèvia a la presentació de Gandia, el poeta saforenc Josep Lluís Roig també en feia cinc cèntims al seu blog. De fet, molt agraït a la comunitat blogaire, per l’atenció parada. La gran Clidice, per exemple, com sempre tan amable, deixa allò que teniu enllaçat sobre el seu nom. O el crític i escriptor Juli Capilla, que en feia una molt detallada i curosa dissecció de la criatura. També d’agrair és la sinceritat de Tadeus Calinca, que explicava la seua dificultat d’entrar en la història i suggeria més ambició i menys contemporaneïtat per a futures obres. Clar que també hi ha qui s’ha vist reflectit, com ara Manuel Pérez, alcoià resident a Barcelona, per més senyes. Pau Sif, un altre poeta, va fer una excepció en les seues referències poètiques i va comentar la novel·la. I no voldria deixar-me un text que em va colpir, el d’Enric Senabre. Espere no haver fet cap omissió.
I deixe per al final dues mencions especials. Una de les coses que fa goig és tenir el vist-i-plau de la generació d’escriptors que em precedeix, sobretot perquè la novel·la s’allunya segurament del seu marca de referències. Molt pagat, per tant, dels textos de Manel Alonso i Toni Cucarella.
2 Comentaris
No está gens malament la llista de referències. I les que queden, que segur que va ampliant-se. Salut.
Està molt bé, trobe que no quedarà ja molta cosa. En fi, que volia donar-vos les gràcies per la vostra gentilesa. Salut, amic!