“A casa meua sempre va ser un secret. Bé, tampoc necessàriament caldria aplicar la paraula secret sinó més aviat que mi es va parlar d’això”. D’aquesta manera, en la introducció d’El tio Felín, subtitulada com “De la ‘inclusa’ de València al carrer de l’ardiaca de Xàtiva”, comença el llibre de Vicent Soriano.
En ell, el periodista xativí, autor de diversos llibres, molts relacionats personatges rellevants de Xàtiva, recupera una vella història familiar, la del seu oncle Felín, algú que havia estat rescatat d’una inclusa (borderia), un d’aquells centres en els quals s’abandonava als xiquets i xiquetes que les famílies no podien mantenir per les duríssimes condicions econòmiques de després de la Guerra Civil. Rafael Ginés Marí, el tio Felín, era una d’aquelles criatures.
Nascut el 26 d’abril del 1941, com a Prudencio Sánchez López, el familiar de Soriano havia patit un d’aquells abandonaments. Sortosament per a ell, trobà una família que el va acollir, el va vestir i educar, li va donar una nova vida a Xàtiva. El periodista va fer la recerca per reconstruir les circumstàncies vitals que la família evitava esmentar. Reconstrueix les peces i ens explica com ara el tio Felín. Però va més enllà de la investigació en clau de recerca familiar per anar a les arrels d’aquesta pràctica, amb un relat ben documentat.
Es tracta d’una història anònima, d’una persona gens extraordinària, la vida de la qual serveix, amb tot, per saber coses i endinsar-nos en un context històric, en una circumstància de la qual sabem alguna cosa però que Vicent Soriano documenta i contextualitza. Per tant, es tracta d’un volum que combina història familiar i col·lectiva, que ens ajuda a entendre coses.
El proper dijous dia 20 de juny, a la Casa de Cultura, a les 20 hores, Soriano ens parlarà d’aquesta història necessària que algú havia de contar.
Els comentaris estan tancats.