Canviar constantment d’opinió sol ser un símptoma d’inconsistència. Però no canviar mai de criteri pot ser també indicador de dogmatisme o intransigència. Les circumstàncies canvien. I les percepcions també haurien de fer-ho. Ve tot això a tomb d’una experiència personal amb un projecte plantejat per a Xàtiva que va estar envoltat per la polèmica, la creació d’un centre d’art a l’extern de les muralles del Castell per acollir la Col·lecció Inelcom d’art contemporani.

Seguir llegint

Diàleg apòcrif sobre el dia que un prestigiós il·lustrador va presentar el cartell de la Fira d’Agost de Xàtiva. I va passar el que era previsible.

Seguir llegint

El de Roberto Martínez, més conegut com a Leña, era un rostre cinematogràfic, llaurat i poderós. Imponent. Quan el vaig conèixer, a cavall de les dècades del 1980 i 1990, ja tenia el front i les galtes solcades. I tenia una mirada profunda i poderosa que imposava, uns ulls vius i unes celles arrufades que, a desgrat seu, segurament, empetitien els interlocutors, sabedors d’estar davant d’un talent natural, no impostat. D’algú que malgrat el seu aspecte de llaurador malcarat, d’aquells que blasfemen quan l’oratge no acompanya, estava tocat pel do de l’art, adquirit, com recordava en aquestes mateixes pàgines Agustí Garzó, d’una manera intuïtiva.

Seguir llegint

L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.

Seguir llegint