Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Política, Societat

Una idea de futur

Canviar constantment d’opinió sol ser un símptoma d’inconsistència. Però no canviar mai de criteri pot ser també indicador de dogmatisme o intransigència. Les circumstàncies canvien. I les percepcions també haurien de fer-ho. Ve tot això a tomb d’una experiència personal amb un projecte plantejat per a Xàtiva que va estar envoltat per la polèmica, la creació d’un centre d’art a l’extern de les muralles del Castell per acollir la Col·lecció Inelcom d’art contemporani.

Seguir llegint

15 d'abril de 2019perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Societat

EL CARTELL

Diàleg apòcrif sobre el dia que un prestigiós il·lustrador va presentar el cartell de la Fira d’Agost de Xàtiva. I va passar el que era previsible.

Seguir llegint

11 de juliol de 2017perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Sin categoría

EL ROSTRE DE LEÑA

El de Roberto Martínez, més conegut com a Leña, era un rostre cinematogràfic, llaurat i poderós. Imponent. Quan el vaig conèixer, a cavall de les dècades del 1980 i 1990, ja tenia el front i les galtes solcades. I tenia una mirada profunda i poderosa que imposava, uns ulls vius i unes celles arrufades que, a desgrat seu, segurament, empetitien els interlocutors, sabedors d’estar davant d’un talent natural, no impostat. D’algú que malgrat el seu aspecte de llaurador malcarat, d’aquells que blasfemen quan l’oratge no acompanya, estava tocat pel do de l’art, adquirit, com recordava en aquestes mateixes pàgines Agustí Garzó, d’una manera intuïtiva.

Seguir llegint

29 de maig de 2017perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Societat

RETRÒGRADS ATIANT NECIS: INTOLERANTS CONTRA TONI ESPINAR

L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.

Seguir llegint

3 d'octubre de 2016perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 days ago

Xavier Aliaga

'Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental', reportatge sobre una correspondència molt més que interessant que publica ara Editorial 3i4 ... See MoreSee Less

Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental

www.eltemps.cat

A les primeres de la dècada del 1950, un jove i prometedor intel·lectual valencià, Joan Fuster, entra en contacte amb un dels màxims representants de l’exili cultural català, Vicenç Riera Llor...

Últims tweets

  • RT @VictorMaceda: On està Ana, la d'Albacete? Una xicoteta història de fa tres dècades de rigor i respecte lingüístic que conserva la seua…2fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: “Ana podia haver marxat a Madrid a estudiar, com havien fet tots els meus cosins de la Roda. Però havia optat per València…2fa unes hores
  • RT @RicardChulia: Que visquen totes les Anesdalbacete del món! https://t.co/p4peIzmukl4fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled