Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Política, Societat

Trair la memòria

En la mesura que et vas fent gran t’adones de la importància d’exercitar la memòria personal i col·lectiva, de renovar-la cada cert temps i compartir-la. Ho dic perquè hi ha personalitats rellevants que en l’imaginari esdevenen la denominació sense significat d’un carrer, una plaça o un edifici públic.

Seguir llegint

22 de desembre de 2019perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

ANTONIO VEGA: ‘BIOPIC’ MUSICAL QUE NO PARLA DE MÚSICA

Més que per la polèmica generada, m’acoste al documental sobre el músic Antonio Vega (Madrid, 1957-2009), Tu voz entre otras mil, dirigit per la periodista Paloma Concejero, tractant d’esbrinar que hi havia darrere de les cançons, musicalment parlant. Conèixer alguna cosa més a banda de la llegenda negra d’aquell xic “triste y solitario” a qui cada cert temps se’l donava per mort a causa d’aquell aspecte cadavèric fruit de la seua relació amb l’heroïna i que acabà baixant els braços a causa d’un càncer.

Seguir llegint

7 de gener de 2015perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

PEARL JAM TWENTY

Tenia curiositat per veure què és el que havia fet el cineasta i antic periodista musical de la revista The Rolling Stone, Cameron Crow (Casi famosos), amb el documental de les dues dècades de vida d’una banda de rock referencial, Pearl Jam. El primer visionat em va deixar fred. Em va fer l’efecte que, com moltes d’aquestes pel·lícules sobre músics, hi ha molta anècdota, molt de muntatge creatiu, però poca reflexió sobre el moll de l’os, sobre la gestació dels discos i el vessant creatiu. Sobre la música que els ha fet grans. La revisió de la cinta, curiosament, prenent notes i parant atenció als detalls per escriure sobre ella, m’ha resultat més productiva i plaent.

Seguir llegint

19 d'abril de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Cinema, Societat

‘RANGO’, LA GOJOSA RARESA DE GORE VERBINSKI

Segurament molts de vosaltres no se sentiu molt estimulats per visionar Rango (2011), la pel·lícula dirigida per Gore Verbinski que va obtindre el darrer oscar com a millor film d’animació. Potser pel fet de ser un producte de la Paramount i Nickelodeon (no dels talentosos laboratoris de Pixar), facturada pel director de la nissaga Pirates del Carib, no anàreu a veure-la al cinema. I si no teniu fills, menys encara. I qui sap si ara tampoc no sentiu aquella pulsió malgrat haver estat distingida per la indústria de Hollywood, la qual cosa, segons casos, tampoc no és garantia de res. Estareu cometent un greu error.

Seguir llegint

22 de març de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%123»

ENTRADES DESTACADES

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • ‘Si no ho dic, rebente’: 15 anys d’un debut literari

  • Apunts per a una pandèmia

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

  • ESCRIURE MENYS, ESCRIURE MILLOR. EDITAR MENYS, EDITAR MILLOR

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions

FACEBOOK

Xavier Aliaga

2 days ago

Xavier Aliaga

'Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental', reportatge sobre una correspondència molt més que interessant que publica ara Editorial 3i4 ... See MoreSee Less

Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca: una connexió transcendental

www.eltemps.cat

A les primeres de la dècada del 1950, un jove i prometedor intel·lectual valencià, Joan Fuster, entra en contacte amb un dels màxims representants de l’exili cultural català, Vicenç Riera Llor...

Últims tweets

  • RT @VictorMaceda: On està Ana, la d'Albacete? Una xicoteta història de fa tres dècades de rigor i respecte lingüístic que conserva la seua…3fa unes hores
  • RT @ElTemps_cat: “Ana podia haver marxat a Madrid a estudiar, com havien fet tots els meus cosins de la Roda. Però havia optat per València…3fa unes hores
  • RT @RicardChulia: Que visquen totes les Anesdalbacete del món! https://t.co/p4peIzmukl5fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga // Tots els drets reservats // Política de cookies // Privacitat // Avís legal
Creat per Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies
Necessary
Always Enabled