Arribe a L’informe de Brodeck (La Magrana, 2008), del francés Philippe Claudel, Premi Goncourt des Lycéens 2007, una mica per atzar, com a part d’un programa de lectures diverses per desempallegar-me de la meua nova novel·la i el seu univers contemporani i trobar camins i idees per a la següent, encara en procés embrionari. En aquest cas concret, el llibre és una impagable suggerència externa d’algú amb un criteri literari molt sòlid. Potser no em servirà d’inspiració. És el mateix: forma part ja de les lectures que m’és fan fet el pes dels darrers temps.

Seguir llegint

Després de la presentació a Xàtiva (teniu un vídeo ací baix de l’acte si voleu fer-li una ullada), les ‘Vides desafinades’ es traslladen a València. Serà dimecres, dia 21 de desembre, a Ca Revolta, a les 19,30 hores en primera convocatòria. I tindrem a Miquel Àngel Landete, Senior, com a mestre de cerimònies. Això significa que alguna cançoneta (en versió acústica) caurà. En acabar, servirem una Cervesa d’honor (el singular no l’agafeu al peu de la lletra. I també hi haurà vi, que conste).

Foto: Saforíssims

Pensava que ja ho tindria superat, però no. S’acosta la data de presentació de la novel·la a Xàtiva i un exèrcit de cucs campa per l’estómac i convoca processons a cada hora o així. Però ja queda poc: divendres, dia 16 de desembre, Vides desafinades (Edicions 62, 2011) es presenta a casa, a la llibreria La Costera, a les 20.00 hores. I com que la novel·la té aquell component musical, farem debutar com a presentador literari Miquel Àngel Landete, l’ànima i motor de Senior i el Cor Brutal.

Seguir llegint

Recentment, l’editorial La lengua de trapo posà en marxa una col·lecció dedicada a una sèrie de monogràfics dedicats a alguns dels discos cabdals de la recent música pop espanyola. I lògicament, Una semana en el motor de un autobús (RCA-BMG, 1998), dels granadins Los Planetas, havia de forma part del lot. Si més no, pocs discos han marcat tant a tota una generació (amb talls imprescindibles com ara Segundo Premio, La Playa, La Copa de Europa, Línea 1..). És cert que parlem d’un una generació concreta i acotada en els cercats indies, però cap disc com aquell ha arribat a transcendir l’influent però minoritari circuit de la independència estatal.

Seguir llegint