Fa temps que l’alarma està encesa, però com a societat encara no hem pres consciència d’un problema que està afectant la infantesa i adolescència de moltes persones, que deixa una petjada en l’edat adulta. El consum precoç de pornografia, d’un determinat tipus de pornografia tirant a hardcore que és ara dominant, està intoxicant la manera d’entendre la sexualitat i la manera de relacionar-se.

Vaig conèixer Paco Cerdà (Genovés, 1985), fa ja uns quants anys, quan era un jove periodista que trencava la mà en la delegació comarcal de Levante-EMV. De seguida vaig pensar que aquell xicot arribaria lluny. A hores d’ara, encara no se sap quin és el seu sostre.

En uns dies, el proper 19 de novembre, trobareu a les llibreries una nova edició de Vides desafinades, aquesta vegada de la mà d’Andana Editorial amb un nou disseny i una nova i esplèndida coberta de Víctor Visa, un jove dissenyador. Es tracta, per tant, d’una nova vida per unes vides desafinades amb molta història. La novel·la que va fer-me sentir escriptor per primera vegada.

Vides desafinades ens parla de l’amor incondicional a la música, d’una manera d’entendre-la, del difícil trànsit a la maduresa, de la supervivència en temps de crisi i de com encarar la vida enmig dels embats i el desconcert. Existències desafinades i entrellaçades, amors i amistats que es redefineixen quan la vida es posa costera amunt.