Per raons que no venen al cas, sovint torne a Xàtiva des de la carretera que connecta amb Lloc Nou. L’entrada des del polígon industrial des de la qual millor es pot apreciar en tota la seua dimensió la desproporcionada i lletja coberta de la Plaça de Bous, un gra en les parts paisatgístic i patrimonial. I que ens va costar els dos renyons.

Seguir llegint

Els primers inconscients sobre de la dimensió (real) del patrimoni de Xàtiva som els mateixos xativins. Diumenge passat, vaig estar en un dels recorreguts organitzats per l’Ajuntament. Mai havia fet el recorregut des de la Porta de l’Aljama, en l’Ermita de Sant Josep, fins el Calvari Alt. I mai no havia vist la xicoteta capella. Però el que més em va impressionar, de bon tros, va ser la vista espectacular d’un fragment de la muralla i de la ciutat des del promontori.

Seguir llegint

Un dels avantatges d’haver inclós trets autobiogràfics en la novel•la que vaig dedicar al meu oncle Antonio Aliaga és no haver d’explicar més els meus orígens. Que Madrid figure en el meu DNI no deixa de ser un accident geogràfic provocat per la mobilitat laboral de mon pare, maquinista de RENFE.

Seguir llegint

Uns dies enrere parlava amb una persona que fa visites guiades pel centre de València. Una professional amb criteri i gust per apreciar el valor patrimonial. En algun moment, sorgí el tema de Xàtiva. “Ah, Xàtiva…”, sospirà. “El carrer Moncada…”. “Quina ciutat més bonica!”, féu un nou sospir. I l’enganxà amb una reflexió: “Haguera estat una gran capital, però, malauradament, és una ciutat que porta segles dormida”. La reflexió em va fer que pensar.

Seguir llegint