El de Roberto Martínez, més conegut com a Leña, era un rostre cinematogràfic, llaurat i poderós. Imponent. Quan el vaig conèixer, a cavall de les dècades del 1980 i 1990, ja tenia el front i les galtes solcades. I tenia una mirada profunda i poderosa que imposava, uns ulls vius i unes celles arrufades que, a desgrat seu, segurament, empetitien els interlocutors, sabedors d’estar davant d’un talent natural, no impostat. D’algú que malgrat el seu aspecte de llaurador malcarat, d’aquells que blasfemen quan l’oratge no acompanya, estava tocat pel do de l’art, adquirit, com recordava en aquestes mateixes pàgines Agustí Garzó, d’una manera intuïtiva.

Seguir llegint

La mort de Zygmunt Bauman (Poznan, 1925 – Leeds, 2017), un dels filòsofs i pensadors més importants del nostre temps, deixa un buit descomunal. Una de les ments més lúcides a l’hora d’esbudellar les contradiccions del temps que ens ha tocat viure. Molt més enllà de la cèlebre “modernitat líquida’. El seu darrer llibre sobre els refugiats i la immigració, Desconeguts a la porta de casa, és un antídot contra la deriva autoritària i violenta que vivim.

Seguir llegint

Un dia després de la publicació d’aquest article, faré de guia d’un grapat de joves de tot el territori que visiten Xàtiva amb motiu d’una trobada d’Acció Cultural del País Valencià. La idea és mostrar-los la ciutat, els seus racons amb encant, també els que tenen un valor simbòlic i contar-los històries i curiositats. I em poden creure si els dic que una de les coses que els diré amb més satisfacció, en arribar a la Plaça del Mercat és que, per fi, aquest espai emblemàtic estarà lliure de cotxes.

Seguir llegint

L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.

Seguir llegint